Estat nostre i internacionalització

7 de març de 2009

Aquesta serà ben segur una data que apareixerà, solemne o deprimida, odiada o venerada, impresa en negreta en els llibres d'història.

Serà una data simbòlica, símbol d’un esdeveniment significatiu pel món, cabdal per nosaltres: Data del gir en pes del catalanisme, data del radical canvi d’estratègia de l’independentisme, data del definitiu renaixement polític de Catalunya.

Dia, mes i any de l’inici de l’inici, del començament del futur; del canvi, de l’objectiu clar, del camí pla i planificat, del realisme assequible i pragmàtic.

Jorn en què sens cap color polític més de 10.000 catalans ompliren els carrers de Brussel·les, seguint una simple crida internauta.

Punt i a banda en l’estratègia nacional del nostre poble:

Abandonament de l’estèril lluita "democràtica" dins els sistemes electorals dels estats espanyol i francès.

Naixement de les dues úniques directrius que podran menar el nostre poble a la llibertat intacta, plena i exuberant:

1. Creació d’un Estat Català, ben nostre.
2. Internacionalització de la denúncia de la ocupació colonial que pateix la nostra terra.

Guixat dels dos nous camins a seguir victoriosos: UE i Internet.

Avui

Moment de transició, dia de confusió, indecisió i dubte.

UE: Partits catalans responen amb candidats obertament independentistes. Quin triar?
Internet: Naix un Estat Català embrionari. Què farà?

Lluís Mesana