Les Illes Balears sempre resistents

Encara en vaga, però amb ENLLAÇOS...

2009-08-03T07:16:00.000-07:00

A banda del seguiment de la vaga, a partir d'agost aquest bloc també publicarà enllaços amb materials interessants o bé amb comentaris rellevants, a altres blocs, de la direcció de Les Illes Balears sempre resistents. Malgrat tot, SEGUIM EN VAGA PER TVC i TVV, per la qual cosa no publicarem cap article.

AIXÒ NO ÉS RES, VOLEM RECIPROCITAT PLENA

!!!UN FRAU TOTAL!!! LA SITUACIÓ NO ES REENDREÇA tot i que ho fan veure

UN ALTRE COP FATAL: L'Avui abandona les Illes i el País Valencià

ESPECIAL REFERÈNDUMS A BALEARS:

El PSM podria estendre les CONSULTES SOBIRANISTES A LES BALEARS. Però (com no?) amb mitges tintes.
Les Illes ens sumam definitivament a les consultes independentistes
ERC-illes fa una altra empenta a les CONSULTES SOBIRANISTES A LES BALEARS.

..........................................................

Ja n'hi ha prou d'esperar: empenta massiva al FACEBOOK:

..........................................................

GENERAL

dBalears: "TV3 s'oblida de Balears"

dBalears: "TV3 s'oblida de Balears"

1 de juliol: Vaga de blocs, LES VOLEM TOTES !!*!!

2009-06-30T08:55:00.001-07:00

TORNAREM A SOFRIR, TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A VÈNCER

2009-06-30T08:52:00.001-07:00

Seguiment de la vaga:

Articles relacionats:

Carod obre a la seu de l'Institut Ramon Llull a Palma el cicle "Viure en català"

2009-06-26T06:33:00.000-07:00

26 de juny de 2009

Amb "El català, un patrimoni viu per compartir", Josep-Lluís Carod-Rovira engegava ahir horabaixa el cicle "Viure en Català" organitzat per IRL, que es perllongarà fins el mes de setembre.

A l'esdeveniment assistiren nombroses personalitats com Albert Moragues, Conseller de la Presidència del Govern Balear; o Jaume Mateu, president de l'OCB. Cal destacar que a la sala, totalment plena, drets, joves del PSM-Entesa Nacionalista, portaven samarretes de "Volem veure TV3!".

Una frase a destacar: "Ja que no tenim Estat, haurem de tenir intel·ligència".

En el seu discurs el Vicepresident de la Generalitat defensà el català com una llengua acollidora, digna, prestigiosa, útil i simpàtica; que tothom amb complicitat pogués fer-se-la seva. Digué, a més, que la continuïtat de la llengua catalana no depèn dels nouvenguts, sinó de l'actitud que mostrem els catalans.

Finalment, en el torn de preguntes, Carod apostà per la institucionalització del catalanisme i per la presència interna del Ramon Llull, tot assolint competències supraautonòmiques en l'àmbit cultural, lingüístic i nacional; a la qual cosa Moragues assentí.

Per acabar, una copa de cava català.

Lluís Mesana

Revetla de Sant Joan 2009

2009-06-23T17:47:00.000-07:00

Darreres paraules del pregó de Llonovoy al Parc de la Mar, Palma:

"I abans d'extingir-nos, mallorquins, cridem tots ben fort: NO VOLEM ESSER UN SOUVENIR!!!"

Espectacle esperpèntic

2009-06-23T17:23:00.000-07:00

Un anunci al diari (dBalears, quin sinó?): “Volem TV en la nostra llengua: Totes!” Dijous, 18 de juny, 19.30h Centre Cultural de “Sa Nostra” (Carrer de la Concepció, 12, Palma). Obra Cultural Balear. LlenguaCulturaPaís. OCB.CAT

1a resposta de la major organització social de les Illes Balears al tall de les emissions dels canals televisius catalans, gentilesa del Conseller principatí (d’ERC) Joan Manuel Tresserras. 18 dies tard.

Només un parell de coses a destacar de l’esdeveniment:

-Sala: Extraordinàriament plena, PLENA DE GOM A GOM.

-Càmeres de TV3 i IB3: ?

-Qualque il·lús: un pobre enviat d’ACPV (malgrat tot, l’únic amb “solucions”).

-AMBIENT GREU, TRÀGIC I IMPOTENT (amb Jaume Mateu molt emprenyat).

-Classe política nacional: Fora de lloc, patètica i depriment. Una vegada més, a anys llum d’esser a l’altura de les circumstàncies. Explicació vivent del desencís electoral traduït en la participació.

Biel Barceló, secretari general del PSM, fan incondicional de Mc Donald’s: Arriba un hora tard. Clos l’acte, paraules amb l’il·lús –FOTENT-SE’N obertament: "vosaltres encara teniu excusa amb el PP, però aquí ens ho feim tot nosaltres mateixos" "sí, sí, hem de salvar TV3, sinó ens quedam sense partits del Barça".

Joan Lladó, president d’ERC-illes, males cares cap a Jaume Mateu, pocs aplaudiment als seus comentaris, gens d’autocrítica de partit. Un cop cobert mínimament l’expedient, abans que ningú, se la fot.

Conclusió: Nació esperpèntica, espectacle esperpèntic. Possible millor solució: Plegar, fugir ben lluny.

Lluís Mesana

1 de juliol, vaga de blocs per TVC

2009-06-12T02:10:00.001-07:00

– Que sigui restablert de manera immediata el senyal de TV3 a les Balears.

– Que es garantesqui l’arribada del Canal 33 a les Illes Balears.

– Que el Govern de les Illes Balears posi en marxa el nou Multiplex destinat a fer possible l’arribada de quatre a sis nous canals en català.

– Que el canal 3/24 oferesqui informació de les Balears de manera estable i permanent i, òbviament, que es pugui veure a les Balears.

– Que IB3 i la CCMA arribin als acords necessaris per tal de fer canals temàtics conjunts.

Ara fa 73 anys (i dos dies)

2009-06-12T01:59:00.000-07:00

RESPOSTA ALS CATALANS

Signat per elements representatius de totes les disciplines intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge que és alhora d’agraïment per elevades aportacions rebudes i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un ideal comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui més necessàries que mai en la vida dels pobles.

Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d'avui a tot allò que l'escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers Jocs Florals restaurats, ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la meditació davant el fet viu d'una cultura catalana, arbo-rada pels seus capdavanters com un estendard de futures victòries a la proa d'una nau de salvació enmig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l'Occident.

Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i dipositaris d'una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevem aquí la veu per contestar aquell missatge.

Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d'una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. I afirmació que adrecem a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d'agermanar, en els inicis d'una renaixença gloriosa, els primers vidents d'enllà i ençà de la mar votats a la restauració de la nostra llengua.

Des que el Rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d'altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya occidental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt de totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparem avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l'idioma representa, i en la qual fiem totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d'un esperit i d'una fesomia pròpia.

L'afirmació d'una llengua és també l'afirmació d'una cultura. No creiem equivocar-nos en assegurar inscrit l'esdevenidor cultural de Mallorca en l'òrbita de gravitació que la llengua li assenyala. I en ratificar públicament l'adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat del parlar mallorquí, dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat.

Davant el miracle vivent d'una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redós amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva, tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança.

(Signataris: Tots els mallorquins que al 36 sabien llegir, menys Llorenç i Miquel Villalonga)

Ja ens l’han colat!

2009-06-02T10:17:00.000-07:00

!! COMENTARIS A "ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC" !!

Dia 1 de juny passarà a la història com el dia en què TV3 ha desaparegut de les Illes Balears. Després de més de dues dècades de veure el primer canal de Televisió de Catalunya, els governs colonialistes del Principat i les Illes han perpetrat el major atemptat contra l’espai comunicacional comú que es va començar a construir des de la societat civil. Finalment, el senyal de TV3 ha estat substituit pel del canal internacional de TVC, i açò vol dir que només podrem veure produccions pròpies. No ha estat una sorpresa, des dels inicis d’Es Poblat s’ha vingut avisant d’aquesta possibilitat, d’aquest temor que ara s’ha convertit en realitat. La signatura del patètic acord de reciprocitat el passat gener marcava el camí, i de la mateixa manera que al Principat ja només s’emetia la versió satèl·lit de la televisió balear, a partir d’ara els televidents illencs veurem de TV3 el mateix que es pot veure des de l’estranger, res més.

Les formes amb que s’ha produit el canvi tampoc podien ser més sigiloses, i açò encara ho fa més fastigós. Es pensen que som estúpids. Quan he encès avui el televisor i m’he trobat en el lloc de TV3 el nou logo de TVCi ara rebatejat com a TV3CAT, ho he entès tot d’una. El canvi de TV3 per TVCi hauria estat massa lleig i evident, calia mantenir el mateix símbol per fer semblar el que no és. Aquest era el motiu del canvi de nom del canal internacional anunciat fa poc. La diferència de logos entre TV3/TV3cat i IB3/IBsat és gairebé anecdòtica o imperceptible, però la realitat és que NO ÉS EL MATEIX CANAL i ens quedam definitivament sense la programació de pel·lícules, sèries i documentals. S’ha acabat poder triar entre la pel·lícula de TV3 o IB3 dels dissabtes, la normalitat per la llengua que aplaudia quan es van iniciar les emissions íntegrament en català de la televisió balear s’ha esfumat de nou. I el pitjor podria arribar si els nacionalistes espanyols de na Rosa Estaràs i companyia tornassin al govern balear i castellanitzassin el canal illenc una altra vegada. Aleshores no quedaria cap opció de veure una programació en la nostra llengua que sigui mínimament apta per arribar al gran públic.

La notícia ja ha aparegut als diaris digitals com Vilaweb, l’Avui, Crònica, Directe.cat, El Singular Digital. Tots ells proclamen la substitució de TV3 pel canal internacional i les queixes de l’OCB per aquest fet, així com pel tractament marginal que TV3 ha donat a les Illes durant tots aquests anys. Però no consta cap avís ni cap informació per part de TV3 ni d’IB3.

Continuam igual que fa 20 anys, reclamant que “Volem TV3”, amb la diferència que abans només teníem dos canals espanyols i ara en rebem 20. La situació és molt greu i mereix accions decidides i contundents per part de la societat civil i dels polítics illencs compromesos amb la diginitat del nostre poble per aconseguir el restabliment efectiu de les emissions recíproques de la programació íntegra dels canals públics en català. És hora de deixar clar que aquesta situació és inacceptable. Què pensen fer el PSM i ERC com a corresponsables dels governs dels colonialistes del PSOE per redreçar aquest despropòsit? Perquè no basta un comunicat de rebuig com ja ha fet el PSM (ERC ni açò). Ja tenen clar els colonialistes que aquestes insatisfaccions dels votants dels seus socis els poden costar el govern el 2011? Per la meva part, el proper 1 de juliol, quan es produeixi l’apagada analògica a Menorca i les Pitiüses, serà moment de valorar la situació en què queda el panorama televisiu en català i de decidir si començ una vaga de bloc a Es Poblat com a forma de protesta per aquesta dissolució planificada de l’espai comunicatiu català.

Via: ES POBLAT D'EN TALAIÒTIC

Cal recobrar la dignitat i fidelitat nacional

2009-05-31T01:11:00.000-07:00

Tots els pobles tenen, i nosaltres teníem -com bé exemplifica el poema del Fossar de les Moreres- dignitat i fidelitat nacional. A totes les nacions normals de la Terra, les que tenen Estat, la traïció a la Pàtria ha sigut i és un delicte.

És doncs vital, per la nostra supervivència com a poble, recobrar-la, i passar la justa factura que els traïdors es mereixen.

Gonelles del Circulo Balear a les flames !!*!!

Estat nostre i internacionalització

2009-05-21T13:49:00.000-07:00

7 de març de 2009

Aquesta serà ben segur una data que apareixerà, solemne o deprimida, odiada o venerada, impresa en negreta en els llibres d'història.

Serà una data simbòlica, símbol d’un esdeveniment significatiu pel món, cabdal per nosaltres: Data del gir en pes del catalanisme, data del radical canvi d’estratègia de l’independentisme, data del definitiu renaixement polític de Catalunya.

Dia, mes i any de l’inici de l’inici, del començament del futur; del canvi, de l’objectiu clar, del camí pla i planificat, del realisme assequible i pragmàtic.

Jorn en què sens cap color polític més de 10.000 catalans ompliren els carrers de Brussel·les, seguint una simple crida internauta.

Punt i a banda en l’estratègia nacional del nostre poble:

Abandonament de l’estèril lluita "democràtica" dins els sistemes electorals dels estats espanyol i francès.

Naixement de les dues úniques directrius que podran menar el nostre poble a la llibertat intacta, plena i exuberant:

Creació d’un Estat Català, ben nostre.
Internacionalització de la denúncia de la ocupació colonial que pateix la nostra terra.

Guixat dels dos nous camins a seguir victoriosos: UE i Internet.

Avui

Moment de transició, dia de confusió, indecisió i dubte.

UE: Partits catalans responen amb candidats obertament independentistes. Quin triar?
Internet: Naix un Estat Català embrionari. Què farà?

Lluís Mesana

Pudor de colònia

2009-05-08T07:51:00.000-07:00

En els meus primers anys de docent, deu fer prop de trenta anys (era l’època que, en els claustres de professors, havíem de discutir perquè ens deixassin intervenir-hi en català), un company peninsular de l’institut d’Inca em comentava l’estranya sensació que tenia des que, feia poc, havia arribat a Mallorca.

Ell es considerava una persona progressista, d’esquerres, obert... i així actuava en el seu lloc d’origen (si no vaig errat, Madrid), però veia que, sobretot en el tema de la llengua, des que era a Mallorca sovint es trobava alineant-se amb la gent més de dretes i més identificada amb l’Espanya franquista. I això, confessava, el feia sentir-se molt incòmode i, de rebot, li havia sacsejat les seguretats i certeses.

Me’n record, d’aquesta conversa, perquè de tant en tant em trob amb casos de persones que es consideren progressistes, demòcrates... però quan topen amb el tema de la llengua adopten –amb més o menys mala (in)consciència– posicions que, quant a les conseqüències que se’n deriven, coincideixen amb els objectius lingüístics i culturals del franquisme.

Quan un es desplaça a un territori nou, que té una llengua diferent de la del lloc d’on procedeix, i decideix no aprendre-la ni usar-la (o fins i tot s’hi obstina) és perquè calcula que la seva estada hi serà molt breu i, per tant, la relació amb els autòctons serà superficial, o bé perquè considera que aquests –ara, indígenes– són els qui s’han d’adaptar a ell. I no en parlem d’aquesta darrera actitud, si el seu paper dins la nova societat es vincula a una funció dins l’administració pública.

Si tal decisió la pren en aquestes darreres circumstàncies, no hi ha dubte que és perquè el nou territori li fa pudor de colònia o de terra conquerida. I, a les colònies, és possible que gent d’afiliació dretana i esquerrana coincideixin, si comparteixen la visió colonial. El que ha passat al País Basc també estaria en aquesta línia.

Una mostra d’aquesta flaire que la nostra societat desprèn, la tenim en el fet que necessitem reclamar un dret tan elemental com és poder viure plenament, aquí, amb la llengua d’aquí.

Ja deveu tenir clar que no era per parlar de perfums que escrivia aquest article, tot i no fer gaire que ha estat el dia del pare i, més poc encara, el de la mare, i que en ambdues dates la colònia és un recurs que ajuda a emmascarar la peresa mental de qui se sent obligat a complir amb el deure consumista de l’obsequi perquè sí. Encara que, en algun cas, la fortor que desprenen determinades persones generosament encoloniades justifica referir-s’hi amb el mot "pudor", en comptes de "flaire" o "oloreta".

Encoloniats o no, serem molts els qui dissabte que ve, drets, farem cadena; indígenes i amics dels indígenes, perquè no és tant la llengua d’origen (ni la que cadascú considera pròpia) el que classifica les persones en aquests afers, sinó l’exercici i la defensa dels principis democràtics.

Uns principis democràtics que no consisteixen sols en l’emissió periòdica del vot, sinó a reclamar i permetre els mateixos drets per a tothom i en les mateixes circumstàncies. I no hi ha dubte que la comunitat lingüística catalana, a l’Estat espanyol, no té els mateixos drets que la comunitat lingüística castellana, ni tan sols dins el territori propi.

Joan Melia

Via: dBalears

14 d'abril de 1931

2009-04-15T06:43:00.000-07:00

El català i la majoria

2009-04-08T03:10:00.000-07:00

La setmana passada van concentrar-se un milenar de persones a Palma contra el decret del Govern que regula l’ús de la llengua catalana per al personal de la sanitat pública. Va haver-hi, com era d’esperar, l’habitual ball de xifres, amb les òbvies discrepàncies entre els organitzadors, els diversos mitjans d’informació, i la policia, cadascú intentant manejar la realitat de la protesta a la seva manera. Cada vegada que hi ha una vaga, una aglutinació ciutadana, una multitud apilotada per reivindicar alguna cosa, acabem allà mateix: centrant-nos en les xifres i deixant de banda la legitimitat de la reivindicació.

¿Realment és més lícita una posició si és seguida per una gran majoria? Si a Palma s’haguessin reunit no mil sinó trenta mil persones (o posi’s la xifra que es vulgui) —una massa que podria sens dubte aplegar-se si fos mobilitzada per determinades plataformes polítiques i socials—: ¿seria més legítima i defensable la seva posició de rebuig i de falta de respecte cap a la llengua catalana i els seus parlants? ¿És el criteri de les majories el legítim per decidir quin ús s’ha de fer de la llengua pròpia de les Illes Balears? Deia Tomeu Martí en un article en aquestes mateixes pàgines que l’estratègia contra el català va ser un fracàs perquè, a la nostra terra, "existeix una majoria social de gent favorable al procés de normalització lingüística".

Molt bé: però, i si no fos així? I si no fos així ara o d’aquí a uns anys? ¿I si es donessin pactes de forces polítiques centrípetes o de signe espanyol, que pactessin, a l’estil basc, que el català s’ha d’arraconar —optatiu a les escoles, etc…—, tot comptant amb el suport d’una majoria de l’electorat balear? ¿Esdevindria llavors legítima i defensable l’opció que voldrien imposar els manifestants de l’altre dia? Imaginem un referèndum sobre qüestions lingüístiques on els resultats fossin desfavorables per a la nostra normalització com a llengua de país (opció bastant plausible davant el dibuix demogràfic que a les Illes s’ha configurat en la darrera dècada): ¿seria llavors legítima una posició ideològica que a la llarga portaria a la desaparició de la nostra llengua? El català és una realitat cultural de primera magnitud, una llengua que ha intentat ser històricament esborrada, sense que els seus parlants hagin pogut fer vida normal durant moltes dècades, situació que perdura fins a dia d’avui.

Fer dependre del plebiscit d’una majoria els drets d’una minoria (o a l’inrevés, tan és), és a dir, fer dependre de la democràcia una realitat cultura de primera magnitud és una salvatjada. Abans una dictadura volia eliminar la nostra llengua: ¿s’ha de considerar legítim que ara ho pretengui una democràcia? Això és tan inversemblant com dir que una majoria social d’ateus pot decidir demolir la Seu i construir sobre les runes un hipòdrom o vint sales de cinema. Precisament és el que feren els talibans en tenir el poder, l’any 2001, a l’Afganistan, quan dinamitaren l’estàtua del Buda més gran del món. Una atrocitat amb el suport d’una majoria social: no va haver-hi manifestacions en contra.

Via: dBalears

Cap a Múrcia, que hi falta gent

2009-04-08T02:27:00.000-07:00

Una manifestació integrada per fauna de pèl variat va desfilar pels carrers de Palma dimecres passat exigint que el català no sigui una “imposició” a la sanitat pública –com proposa el govern balear–, sinó una “voluntarietat”. Hi havia de tot. Des de la pancarta oficial, que reivindicava “una sanitat sense exclusions” –escrita en castellà– fins a grupets parasitaris que deien sí “al castellà i al mallorquí” i no “al català”. A més d’aquesta tropa, 39 –trenta-nou– “professionals” sanitaris van fer pública una carta on amenaçaven d’abandonar Eivissa si han d’aprendre l’idioma propi de l’illa. Ahir la premsa del Movimiento va anunciar a bombo i més bombo que aquests senyors ja han rebut “la primera oferta d’ocupació”.

En plena crisi, la consellera de Sanitat de Múrcia els ha ofert feina. Molt bé. L’han d’acceptar. No se sap mai què pot passar demà. Segons María Ángeles Palacios, allà “no se’ls exigirà cap acreditació pel que fa als idiomes que parlen per treballar com a professionals de la medicina, sinó només l’ús correcte del castellà, que és la llengua oficial per a tots els espanyols”. Senyora consellera, en què quedem? Per a treballar a Múrcia no cal “cap acreditació pel que fa als idiomes que parlen”, però alhora, han d’usar bé “el castellà, que és la llengua oficial de tots els espanyols”. El castellà és la llengua de tots els espanyols, però no és cap idioma? Aclareixi’s. I els que vulguin, cap a Múrcia, que hi falta gent.

Via: Avui

Ara (Lax'n'Busto)

2009-03-25T00:15:00.001-07:00

2009-03-25T00:13:00.000-07:00

Ara si que sento el pas del temps.
Vull anar depressa i ell va lent.
Ara és quan em nego a mi mateix,
cansat sempre de perdre el temps i d'esperar...

D'esperar que arribi el moment
i sempre pendent de perdre el tren.
Desitjant creuar la porta
i veure que per fi hem triat el mateix camí.

Sé que amb tu podré somiar per sempre més,
fer-ho tot realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta
on pugui estar i deixar de pensar en tu.

I ara que no et tinc al meu costat
sento que m'han pres un tros de món,
ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
ara és quan més et trobo a faltar,

quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan em posa a prova el teu amor.
És difícil ser un mateix si tu no hi ets.

Ara sí que sento el pas del temps.
Vull anar de pressa i ell va lent.
Com un pres a la cel·la tancat,
quan més a prop més lluny ha anat la llibertat.

Les onades tomben el vaixell
en el que partir fóra imprudent,
però saps que seguiré esperant
el meu moment, pacient, valent,
sempre pendent d'on bufa el vent.

Imagino el món a mida, on el desig
fos sempre realitat.
No hi ha un racó en el meu planeta
on pugui estar i deixar de pensar en tu.

I ara que no et tinc al meu costat...

I ara que no et tinc al meu costat
sento que m'han pres un tros de món,
ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no.
Ara és quan voldria despertar,
ara és quan més et trobo a faltar,

quan tinc por, quan més por em fa la por,
quan em posa a prova el teu amor.
És difícil ser un mateix si tu no hi ets.

El Govern balear posa la “funda” a la llengua

2009-03-06T08:26:00.000-08:00

El Govern de les Illes Balears n’ha feta una altra que ens mostra quina és la seva sensibilitat i la seva posició davant la qüestió de la llengua. Almenys es veu la posició d’una part del Govern, però el que fa una part sempre dóna una imatge de tota la institució.

Han llançat una campanya de promoció del preservatiu i no han tingut altra idea que difondre a través dels mitjans de comunicació i a través d’Internet un vídeo en castellà. Un vídeo en què Jorge Lorenzo —aquest senyor a qui el president Antich va adreçar un discurset en espanyol en el balcó del Consolat quan va guanyar no sé què— demana als joves que es posin “la funda”. De fet, el Govern fa dues campanyes, una sobre “la funda” i una altra que associa un jove “mallorquín”, triomfador i de moda, al castellà. Campanya, doncs, ben en sentit contrari de la normalització lingüística que en algun moment ens van intentar fer creure que promourien.

Vejam. El Govern ha pres la decisió clara i llampant d’utilitzar l’espanyol en aquest material central de campanya. Perquè hauria pogut decidir que l’espot fos en català. O Lorenzo no ha nascut a Mallorca i passat per una escola que se suposa que li havia d’ensenyar la llengua del país? I si el motorista és un minusglòssic incapaç de dir les quatre frases de l’anunci en aquesta llengua, o no ho vol fer, segur que haurien trobat algun altre personatge més adequat.

PS. Els textos de la campanya pertot parlen del condó. És a dir que algun assessor lingüístic també s’ha lluït.

Via: El blog de Gabriel Bibiloni

ADHERIU-VOS!!!

2009-02-28T11:03:00.000-08:00

JO SÓC AN T INUCLEAR!

2009-01-31T07:25:00.000-08:00

"El que jo vull és que no hi hagi nins així, que no hi hagi nins així. Sisplau, que no es repetesqui aquesta tragèdia, que no es repetesqui el que passà amb el meu poble. Vull que la gent pensi què fer avui i demà, el que ens ha lliurat Déu cal aprofitar-ho, cal sabre utilitzar-ho bé. Tot és possible, creieu-me, en nom de la vida dels nostres fills"

Igar Kostin, el gran fotògraf de Txernòbil

Discurs de Nadal de la Presidenta Francina Armengol

2009-01-09T06:52:00.000-08:00

Crits contra el PP i UM a l’ofrena del rei en Jaume

2008-12-31T11:37:00.000-08:00

Més de 40 entitats, agrupacions i tots els partits polítics homenatjaren el portador de la catalanitat a Mallorca

La històrica desfilada cap al monument del rei en Jaume de la Festa de l’Estendard transcorregué ahir entre alguns xiulets i escridassades del públic dirigits a alguns dels partits i entitats que van homenatjar, com gairebé tothom, el portador de la catalanitat a Mallorca.

Allò cert és que el conductor de l’acte institucional pogué anomenar gairebé totes les entitats participants sense que hi hagués gaire cridòria. De fet, el silenci que regnava a la plaça Espanya només fou interromput pels crits cap a alguns membres del PP, partit que tradicionalment rep el major nombre de xiulets. Fins i tot el Círculo Balear, entitat adalil del bilingüisme, arribà ahir als peus del rei, però ho féu també entre xiulets i insults de tota mena. Així mateix, UM en sortí escaldada, com el PP, sota crits com "corruptes!".

Aquests dos partits, amb el Círculo Balear, foren els més escridassats pel públic que, tot i no patir cap greuge, se sentiren fora de lloc i d’ambient. Enmig d’aquesta cridòria es corejaren consignes com "Fora les forces d’ocupació", "La Policia tortura i assassina", "Independència!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes".

Tots els partits polítics i representants del Govern balear, el Consell de Mallorca i Cort feren la seva ofrena floral a l’estàtua eqüestre del rei en Jaume de la plaça Espanya.

A les representació política, s’hi afegiren més d’una quarantena d’entitats i agrupacions de les Illes que estigueren en tot moment acordonats per un ampli desplegament de la Policia Nacional espanyola.

Les personalitats de més renom que acudiren a l’acte van ser la batlessa, Aina Calvo (PSIB), i el president d’UM, Miquel Nadal, entre tots els regidors de Cort i altres càrrecs públics.

Via: Diari de Balears

Milers d'illencs clamen a favor del país a Palma

2008-12-31T11:28:00.000-08:00

Unes 3.000 persones van participar ahir a la manifestació convocada a Palma que reclamava com a diada oficial la data del 31 de Desembre, en el marc de la Festa de l'Estendard. Amb el lema "Països Catalans, un poble lliure al món" milers d'illencs van desfilar pels carrers de la capital de les Illes entre lemes independentistes i crides a la "canya contra Espanya". Tot i que la convocatòria de la Plataforma 31D era unitària, es van poder diferenciar dos grans blocs a la manifestació.

El primer el formaven partits polítics i coalicions del progressisme nacionalista illenc, com el Bloc per Mallorca, el PSM o ERC-Illes, així com les joventuts del PSM (JEN) i les d'ERC (JERC-Illes). Alguns dels seus líders van aprofitar l'acte per reclamar una millora al finançament de les Illes Balears. Diari de Balears informa de la presència de Biel Barceló i Biel Vicens per part del PSM, i de Joan Lladó (ERC-Illes) i Joan Puigcercós i Joan Puig (ERC). El segon bloc, més nombrós (més de la meitat del total), el formaven sectors de l'esquerra independentista de les Illes: Maulets i SEPC bàsicament. Aquest bloc no va deixar d'enviar consignes reivindicatives a favor dels PPCC i en contra d'Espanya, a més a més de reivindicacions ecologistes i anticapitalistes.

En un moment de la manifestació, dos joves d'aquest bloc amb la cara tapada van cremar una bandera espanyola entre crits de "Fora fora fora la bandera espanyola".

També van participar a la convocatòria diverses entitats, associacions i sindicats del país, com STEI-I, el Lobby per la Independència o el Grup Blanquerna.

La lectura del manifest, al final del recorregut, va demanar com era d'esperar el dret a l'autodeterminació, i reclamava el dret de cada poble a la seva llengua, cultura i finançament. Va criticar per "insuficient" l'Estatut de les Illes aprovat fa poc, i va titllat de "saqueig" l'acció política del darrer govern del PP presidit per Jaume Matas.

Via: Racó Català

BON NADAL I MOLTS D'ANYS A TOTHOM !!*!!

2008-12-25T05:51:00.000-08:00

Pere Antoni Pons: Malabarismes llibrescos

2008-12-20T15:17:00.001-08:00

La xifra més terrorífica de totes les que apareixen a l’enquesta sobre els hàbits de lectura dels ciutadans de les Illes Balears, que ha fet pública la Conselleria de Cultura aquesta mateixa setmana, és la que indica que prop del 60% dels illencs són incapaços de nomenar un sol autor que escrigui en català. Atenció: nomenar un autor, no citar-ne una obra i encara menys explicar-ne l’argument.

Això significa, per dir-ho sense edulcoraments, que la literatura catalana de les Illes és poc més que una pura fantasia, que flota en una mena de llimbs sense relació amb la realitat, i de la qual només n’estan assabentats una minoria –ben escassa– de fidels.

La pregunta clau és: ¿aquest desinterès massiu de la ciutadania es deu al fet que la immensa majoria dels escriptors en català de les Illes són, som, uns incompetents sense cap interès? ¿I també al fet que els editors que publiquen llibres en català proposen uns catàlegs plens d’obres mediocres i provincianes? No hi ha res que detesti més que l’autocomplaença ni res que em paregui més útil i higiènic que l’autocrítica, però en aquest cas és evident que la resposta és que no.

En l’actualitat, la literatura catalana de les Balears ofereix als lectors tot el que aquests poden demanar de la literatura pròpia. De la mateixa manera, la florida editorial que ha viscut Mallorca durant els darrers anys fa que cada mes surtin al mercat traduccions magnífiques d’obres perfectament emblemàtiques i en edicions rigorosament solvents. ¿Què passa, idò?

El que passa ho sap tothom que tengui ulls a la cara. Passa que vivim a Espanya i que tot –des de les inèrcies històriques fins a la política del dia a dia, passant pels condicionaments demogràfics, mediàtics i sociolingüístics– burxa i empeny perquè els autors no castellans juguin un paper discret o marginal.

A Mallorca, hi ha autors que, amb els altaveus pertinents, podrien ser llegits, no únicament per la majoria dels seus conciutadans menys analfabets, sinó també per qualsevol audiència estrangera. Ja se sap, però, que un rei deixa de ser rei si li prens la corona, li poses parracs i el fas viure en una barraca.

¿Com es pot solucionar el problema? No en tinc ni idea. Les campanyes per fomentar la lectura que es llancen des de les diverses institucions solen ser d’una efectivitat perfectament inútil o impalpable. Els mitjans de comunicació públics, sobretot IB3, podrien ser una opció: la televisió pot servir per donar a conèixer un autor i prestigiar-lo.

Perquè això passés, però, caldria que algú des de dalt donés la consigna als periodistes: per Nadal, per Sant Jordi, recomanau el darrer d’en Porcel, d’en Frontera o de n’Alzamora, no el darrer d’en Harry Potter o d’en Ruiz Zafón. Perquè aquesta estratègia funcioni, però, cal trobar qui sàpiga donar consignes amb mà esquerra i també qui sigui capaç d’aplicar-les amb astúcia i convicció. ¿Hi ha algú? Potser sí, potser no.

Després de trenta anys de democràcia i també d’escolarització en català, els autors en català de les Balears continuen havent de resignar-se amb el paper de predicador en el desert, de menja –exquisida o indigesta, això depèn– per a minories. I ara ja no s’hi valen les il·lusions consoladores. Ara ja sabem que, passi el que passi, governi qui governi, pel fet d’escriure en català no existim per una majoria dels nostres conciutadans.

La situació ens pot entristir o indignar o deixar indiferents. No importa: les coses són com són. Un escriptor català de les Illes sap que haurà de passar tota la vida fent malabarismes amb les bolles de l’estupor i de la frustració. Si, a aquestes dues, és capaç d’afegir-hi les bolles de l’ambició, de la constància i del rigor, potser acabarà donant un espectacle fenomenal. A la fi, però, gairebé ningú l’aplaudirà. Algú dirà que això és el que ha passat sempre tot al llarg de la història. Tendrà raó. ¿És un consol? ¿O és la constatació de la catàstrofe?

Via: Diari de Balears

No badallem, no passem ni una: NO ENS HO PODEM PERMETRE

2008-12-17T06:48:00.000-08:00

La notícia que una de les poques companyies aèries amb una política llingüística digna ha abandonat l'ús de la llengua catalana davant les "reivindicacions" d'un ramat d'espanyols espanyolistes m'ha trasbalsat profundament.

D'això cal aprendre que qui no plora no menja. Hem de tenir una vida reivindicativa totalment activa: Que s'hi farà, som catalans, persones sense estat, persones sense dret. Ja que no tenim prou coratge per dir prou, per dir adéu a Espanya, haurem d'acceptar col·lectivament aquesta descolorida forma d'existir; tornar a exigir cada dia el mateix: allò més bàsic per existir.

Lluís Mesana

Llorenç Capellà: Hipocresia col·lectiva

2008-12-17T06:43:00.000-08:00

L’exclamació "mori el Borbó" equival a un "visca la llibertat". I per un republicà de Catalunya la llibertat no pot deslligar-se de república i sobirania nacional. Òbviament cap de les dues aspiracions es pot assolir sota el guiatge de la monarquia. De manera que Joan Tardà, des del moment que ha fet seva una frase popular que defineix el desig més digne de la persona, el d’ésser lliure, no té per què demanar disculpes a ningú. A tot estirar havia de remetre els escandalitzats d’ofici a qualsevol expert en sociologia del llenguatge. Tanmateix, Tardà ha preferit justificar-se. I ha donat l’espectacle. A més a més d’haver encès un foc innecessari, ha tingut cura d’atiar-lo.

Va trucar a Bono per a comunicar-li, segons paraules d’aquest, que "no deseaba ningún daño personal ni deseo negativo ni de muerte hacia Su Majestad". I Bono el va perdonar, no sense recordar-nos, paternalment, que aquest al·lot, Tardà, és força impulsiu. Qualsevol observador extern que hagi tingut la santa paciència de resseguir aquest tripijoc, haurà arribat a la conclusió que fem part d’una societat del tot guillada. Un republicà (Tardà) demana disculpes a un socialista (Bono) que és falangista de cor, per una frase que pot ofendre el rei d’Espanya, però que difícilment l’ofendrà perquè no té la intencionalitat que equivocadament se li pressuposa.

De tot plegat se’n diu hipocresia de les altures, beateria institucional. Fraga, en canvi, no renuncia a la sinceritat que l’ha caracteritzat sempre i fica cullerada en la polèmica per dir que als nacionalistes (encara que n’exclou els espanyols, és obvi) els haurien de penjar. La frase és dura. En consonància, tanmateix, amb altres, dites darrerament, que el defineixen prou bé: "Toda la responsabilidad de la Guerra Civil fue de los políticos de la II República"; "El franquismo no era fascista, ni totalitario, sólo autoritario"; "Franco fue severo, pero no un criminal", etcètera. Des del Partit Popular han fet el nyeu-nyeu: que si el president fundador no volia dir això, sinó això altre, etcètera. Deixem-nos de coverbos. En llenguatge castís, don Manuel ha afirmat que als nacionalistes els haurien de donar cafè, molt de cafè.

Ha dit, per tant, el que volia dir. N’hi ha prou repassant la seva biografia per a saber de quin peu coixeja. Va donar la cara per la Dictadura quan el govern, del qual formava part, va condemnar Grimau a mort (1963). I essent ministre de Governació (1975-1976) amb Carnicerito de Málaga –en el registre civil Carlos Arias Navarro– de president, la policia armada va matar a trets cinc obrers a Vitòria; i l’extrema dreta, dos carlins a Montejurra, davant la passivitat de les forces de seguretat. Qui pot, coneixent-ne vida i miracles, escandalitzar-se amb les paraules del senyor Fraga? Una esquerra dèbil, ningú més. Fraga pot dir-la molt grossa. Tan grossa com vulgui que bram d’ase no puja al cel. Allò que decep (i escandalitza, naturalment) és que el Partit Popular i una part important del món mediàtic donin credibilitat democràtica a qui ha fet carrera servint una dictadura. Per cert: la més fètida de totes.

Via: Diari de Balears

Joan Lladó: De Fraga a Tardà

2008-12-17T06:39:00.000-08:00

Manuel Fraga, president d’honor del PP, deia fa uns deu dies que "Franco no fou mai un criminal" i ara fa tres dies que "s’hauria de ponderar el pes dels nacionalistes penjant-los de qualque part". Per Fraga, matar ha estat una part més de la gestió quotidiana que duia a terme un ministre franquista i no cap vulneració de la legalitat. Quan el dictador signà prop de 50.000 penes de mort, algunes amb la participació del senador gallec, ho féu amb el plàcet de l’estat. Un altre president d’honor del PP, José María Aznar, tampoc no actuà com un criminal quan formà part activa del trio de les Açores. Aquell trio que la primavera del 2003 inicià una guerra preventiva a l’Iraq amb l’excusa de l’existència d’armes de destrucció massiva i que ha causat la mort de prop de 100.000 persones. Jo em deman si per ser president d’honor al PP has d’haver pelat algú.

Això sí, sempre des de la legítima violència que aplica l’estat ja que, com deia Gandhi, quan l’aplica el poble s’anomena terrorisme. Terrorisme és, segons Fraga i la caverna mediàtica, el que féu el diputat d’Esquerra Republicana Joan Tardà, per això demanaren que hi actuàs la Fiscalia, quan articulà la frase "Mori el Borbó". Ja que Tardà féu un crit que atempta contra el sistema, d’ell com a individu vers el sistema i no a la inversa, que seria el cas dels honorífics presidents; és a dir, del sistema vers els individus.

Tardà, amb la seva frase, atempta contra el Borbó, no contra el ciutadà Joan Carles, sinó contra el sistema centralista borbònic que exportà de França Felip V i que perpetua les desigualtats i l’espoli vers els territoris de l’estat diferents a Castella. El llast de la monarquia borbònica va més enllà dels privilegis d’una família que es pot permetre gastar 3,3 milions d’euros dels comptes públics en un any de crisi en reformes extra a la Zarzuela. Fraga sap perfectament que el que vol Tardà és exhaurir la monarquia que jurà els principis del Movimiento i el sistema polític que fa tres-cents anys que ens barra la llibertat, no la vida de ningú.

Via: Diari de Balears

MORI EL BORBÓ!!!

2008-12-11T09:56:00.001-08:00

Sense empegueir-nos ni empenedir-nos: Amb coherència.

Avui fa més d'una trentena d'anys que...

2008-11-20T11:06:00.000-08:00

...passarem d'estar encadenats a encadenar-nos. Avui encara forjam les nostres pròpies cadenes.

Lluís Mesana

A un professor...

2008-11-19T03:19:00.000-08:00

Si les institucions públiques, per molt democràtiques que fossin, diguessin que dos més dos són cinc, s'hauria d'ensenyar així a les aules?

La literatura a les escoles i l'ús de llengua

2008-11-18T10:16:00.000-08:00

Crec que és cert que la literatura és el món a través de les paraules, la qual cosa no justifica que no es pugui ensenyar a un aula. Si a les aules només es pogués ensenyar allò contrari i llunyà a la realitat, si això fos realment possible, hauríem de pensar a replantejar-nos la nostra existència i el futur que esteim llaurant entre tots. Totes les assignatures (la història, l’economia, la geografia, la llengua, les ciències naturals, les matemàtiques...), totes sense excepció -be sí: la religió- són part del món, ens narren la realitat, la veritat del nostre espai i del nostre temps, cadascuna des del seu àmbit.

Segurament, el problema de la literatura com assignatura no és cap altre que la seva total abstractesa. Així trobam, en la seva difusió, dues grans dependències. Una als dictats dels programes oficials; i un altra, molt més important, al professor, el qual pot convertir aquesta assignatura en la més profitosa de totes; o bé pot esbucar-la, deformar-la, fent que hom l'odiï. Cal doncs, per salvaguardar la imatge de la literatura, triar amb exactitud el professor qui l’ha d’impartir.

És ver que la literatura és difícil de definir, de delimitar; és indubtable la dificultat que suposa comprimir en un aula la grandesa, gairebé infinita, d’aquest art. Això no vol dir però, que sia impossible, sinó que simplement és molt difícil. Malgrat tot, trob possible arrelar en l’alumnat una visió general, organitzar i agrupar les creacions literàries per trets comuns i encaixar-les en corrents concrets; i alhora conèixer en profunditat certes obres referencials i representants de cada corrent. Així crec fermament en la possibilitat de tenir un coneixement general, més o manco extens, d’aquest art, mitjançant les hores lectives d’aquesta assignatura.

Dir que el jovent no llegeix literatura ho trob una fal·làcia. La literatura no agrada a tothom és ver, per ventura els que gaudeixen del plaer de llegir són pocs, però no menys que al passat. Sempre hi ha hagut gent que ha llegit i gent que no. El “problema” és que aquesta lectura literària ara s’imposa a les escoles, per la qual cosa tothom la ha d’experimentar, experiència que, lògicament, no agrada a tothom, cosa que no implica en cap cas que no li agradi a ningú. Els gustos són subjectius, i difícils de combatre, ja que són fruit de la llibertat individual de cadascú.

Finalment, crec que la falta de lectura no és la principal causa de l’actual llenguatge macarrònic dels joves, que impossibilita tota activitat lingüística més enllà de demanar un tassó d’aigua en quatre o cinc llengües diferents. Està clar que la lectura és una font importantíssima de vocabulari, però crec que el que hauríem de plantejar-nos molt més seriosament és l’efecte que té sobre hom “conèixer” un nombre innecessari de llengües; les mínimes de les quals en el nostre context educatiu, són tres. Segons el meu parer és això, i no la falta de lectura, la principal causa del procés minvant de lèxic del qual som protagonistes. Aquest procés, que cada dia sembla més inaturable, ens ha portat o ens portarà a sabre dir On són els serveis? Where is the toilet? ¿Dónde está el baño?..., però ens incapacitarà per processar i expressar els nostres sentiments, o bé per defensar –o en el pitjor dels casos, per tenir- una opinió eloqüentment. En definitiva: Serem serfs de la comunicació, però muts de l’expressió.

Lluís Mesana

“És possible que escoltar poc, en una societat que ens ofega amb missatges intranscendents, sigui una manera de defensar-nos-en”

2008-11-12T23:17:00.000-08:00

És ver que avui dia hi ha una certa tendència cap a la desinformació, fruit per ventura de la immensa diversitat i quantitat d’informació que ens envesteix, conseqüència inevitable de viure en la societat de la comunicació. La causa d’aquest desencís, d’aquesta estranya reacció cap al coneixement que implica la informació comunicada, crec que s’allunya, però, d’esser un simple instint defensiu.

No podem desdibuixar, amb tanta felicitat, la diversitat i quantitat d’informació com una cosa negativa, de la qual ens haguem d’empegueir, malgrat hi puguem trobar una gran quantitat de mentides i difamacions.

Aquesta inherència és prova inequívoca d’una manca gravíssima de consciència i educació lliure i democràtica; i d’una ganduleria intel·lectual intolerable. Cosa que, tot plegat, ens porta a un patetisme col·lectiu inèdit en la història de la humanitat.

La llibertat i la democràcia, tan exaltades a l’actualitat i en nom de les quals tant s’ha lluitat, es mesuren simplement en virtut de la capacitat de triar efectiva dels seus ciutadans. Si contràriament només hi ha una opció, si els mitjans de comunicació, seguint uns criteris subjectius, trien tots una única informació, el resultat és un règim dictatorial totalitari.

Això no implica que la comunicació hagi d’esdevenir un camp de bestieses i bajanades. Hom quan es comunica s’ha de regir per unes normes bàsiques, molt relacionades amb l’ètica, on juga un paper fonamental l’educació. La veracitat, mai contrària a la subjectivitat, és un bon exemple dels valors universals que s’haurien d’aplicar en tot acte comunicatiu.

Així, trob que tots els punts de vista mereixen esser escoltats, sempre però, amb esperit crític. La diversitat de formes d’una mateixa opinió ens ha d’enriquir, no fer-nos sentir insegurs. No hem d’esser betzols, hem d’aprendre a no tenir por ni vergonya de destriar, dins les immenses ones infinites, la veritat, la qual ben segur que seria difícil de trobar en una única opinió.

La diversitat i quantitat d’informació que avui dia podem trobar a la nostra societat és doncs, simplement un senyal inequívoc del seu afany de llibertat. L’únic que cal ara és fer feina per forjar veritables demòcrates, veritables individus lliures, amb capacitat d’escoltar, de criticar, de somiar i d’idear.

Lluís Mesana

El Fossar de les Moreres

2008-11-07T10:03:00.000-08:00

Melcior Comes: Els Mariners de l'Estat

2008-11-07T09:58:00.000-08:00

A Bolívia tenen armada però no tenen mar. Tenir forces navals però no tenir aigües salades pròpies no ha de ser impediment per a posseir un exèrcit aquàtic, encara que tampoc no es tinguin vaixells: basten algunes llanxes. Aquestes travessen el llac Titicaca, a 3.800 metres per sobre del nivell del mar.

Alguns d’aquests mariners d’aigua dolça confessen que no han vist mai el mar: ‘Quan vegi el mar per primer cop ha de ser el de Bolívia’, afirma un recluta, emocionat i amb un punt de ràbia. Van perdre la sortida a l’oceà Pacífic durant la guerra amb Xile, a finals del segle XIX, però això no els ha fet desistir de tenir una armada pròpia, de continuar cultivant ‘la consciència marítima’, tot per quan arribi l’hora de recuperar la trinxa de terra que els garanteixi la sortida cap al mar.

‘La mar ens pertany de ple dret’, diuen, fent gala d’aquell orgull propi dels pobles derrotats, que solen tenir la mania d’invocar drets històrics. Sembla que el president xilè ha suavitzat la negativa a negociar sobre el tema, però els escèptics són majoria i no creuen que res pugui canviar. Mentrestant, Evo Morales continua lluint un bon parell de mariners sense mar entre la seva guàrdia d’honor… Aquest és només un exemple, tal vegada el més cridaner que puguem trobar, de la reticència del poder a abandonar les seves antigues missions un cop aquestes han perdut tot el sentit.

A Espanya no ha baixat el nombre de funcionaris de l’Estat encara que aquest hagi cedit moltes de les seves competències a les comunitats autònomes. Foment del Treball ha xifrat en 150.000 els mariners d’aigua dolça que naveguen pels llacs de l’abúlia administrativa i que sobrarien si volguessin adonar-se que ja no tenen sortida al mar. La segona comunitat autònoma amb menys funcionaris en termes relatius és la nostra, amb un 9,9%, enfront d’Extremadura, on tot un 22,2% de la població activa és funcionària.

Els andalusos tenen 100.000 funcionaris més que Catalunya, tot i tenir menys competències per desenvolupar… Hi ha en aquest país nostre una realitat molt més patètica i còmica que la boliviana: ¿què hi fan els funcionaris als ministeris de Madrid de Cultura o Sanitat quan les competències estan cedides a les comunitats autònomes? Segurament remar, ben lentament, sota el sol resplendent del llac Titicaca.

Via: Diari de Balears

9 d'Octubre 2008 València

2008-10-10T17:06:00.000-07:00

Llorenç Capellà: Millor en espanyol

2008-10-10T15:04:00.000-07:00

Tot ens fa suposar que el Govern i la família Nadal arribaran a una entesa perquè Rafel Nadal sigui la nova icona de Mallorca i de les Illes Balears a les fires turístiques de més renom. No crec que la seva presència a l’estand de la Conselleria de Turisme repercuteixi en un augment dels visitants. Aquesta qüestió la plantejaren en un debat televisiu al poeta i periodista Miquel Cardell i va tenir una resposta clarivident.

Qui sap d’on és Federer, va deixar caure. És suís, però no és un fet determinant a la seva biografia. Vull dir que els hotels de Binningen, que és on va néixer, molt probablement no han detectat un augment de la demanda de places tot el temps que ha estat el primer tennista del món. De la mateixa manera, Rafel Nadal és conegut onsevulla com un campió espanyol, que ja s’encarrega d’esbombar-ho l’immens aparell propagandístic de l’esport estatal. I si algú el relaciona amb Mallorca, no corre fins a una agència de viatges per contractar una estada de quinze dies a la Platja de Palma.

El Govern n’és conscient. Tanmateix, oferint-li un acord de col·laboració, sap que farà contents molts de mallorquins que, en major o menor intensitat, han fet Nadal seu. Són aquells que l’han volgut veure triomfar i, quan ho ha fet, s’han considerat amb dret a compartir una petita part de la glòria del seu ídol. La col·laboració institucional amb Nadal, per tant, és vista amb simpatia per força gent.

Malauradament l’escenificació de la dependència entre la icona mediàtica i el país pot haver arribat tard. Des de Madrid han ballat l’aigua a Nadal, i a hores d’ara sembla que ja ha assumit al costat dels Xavi, Gasol (aquests també catalans!), Alonso i una pila de ciclistes que ho guanyen tot, la responsabilitat immensa de fer l’Espanya unitària, que és allò que no aconseguiren Don Pelayo, els Reis Catòlics, els Borbons, José Antonio, Franco, Cristòfol Serra i un llarg etcètera d’il·lustres fracassats. Nadal s’ha posat en feina.

A la roda de premsa que concediren els tennistes espanyols a Pequín, va acordar-se que periodistes i atletes prescindirien de l’anglès i parlarien en castellà. Quan un dels periodistes va adreçar-se a Robredo en català, Rafel Nadal va arrogar-se els poders propis d’un cap de cerimonial i va respondre, abans que Robredo ho fes, amb un "mejor en español" que, a jutjar pel to casernari, va ésser més una ordre que un suggeriment. De manera que Nadal va renunciar a la seva identitat cultural amb "gesto alegre y firme el ademán", sense parar esment que acabava de ficar els peus a la galleda (i de quina manera!).

Nadal, davant la pregunta en català, no havia d’haver deixat passar l’oportunitat de fer didàctica. Podia haver explicat als periodistes xinesos i, sobretot, als espanyols, que ell i el periodista català acabaven de parlar en un idioma que no té tants de parlants com l’anglès, el castellà o el xinès, però que serveix per a expressar els mateixos conceptes, pensaments i sentiments que expressen aquests i qualsevol altre. Tanmateix, en comptes de fer-ho, va desencallar la situació amb un "mejor en español" que ha merescut les lloances entusiàstiques de la caverna espanyolista.

La gent del seu entorn més pròxim afirma que Nadal comença a estar tip de veure’s involucrat en qüestions que tenen a veure amb la llengua o amb la identitat cultural. Doncs que reflexioni una mica i s’adonarà que ha errat el camí. En lloc d’enflocar-nos respostes arrogants –en les quals l’arrogància no és més que el fals embolcall d’un servilisme pregó envers el Poder–, s’hauria de demanar quin paper juga al costat dels intel·lectuals del manifest en contra del català o fent part d’uns cartells de Nuevas Generaciones que ens evoquen l’esperit dels organitzadors de l’Olimpíada de Berlín.

Via: Diari de Balears.

Llorenç Capellà: Trilingüisme

2008-10-10T14:50:00.000-07:00

La darrera setmana d’agost de la senyora Galmés ha estat espectacular. La va iniciar amb una relliscada notable, que d’altra manera no podem qualificar la intervenció de la conselleria d’Educació i Cultura a les Converses Literàries de Formentor, i va acabar-la amb una altra relliscada, igualment antològica, com suposa l’anunci del centenar de centres escolars que impartiran, a partir d’aquest curs, algunes assignatures en una tercera llengua.

La qüestió de Formentor ja s’ha liquidat amb una mocadorada. Deixant de banda el secretisme, del tot innecessari, amb què Cultura ha portat la seva participació en l’organització de les Converses, allò que crida l’atenció és que el suport institucional entusiàstic de fa unes setmanes, s’anés diluint de mica en mica fins acabar amb un mutis de la Consellera, més cridaner que qualsevol excusa maldestra. No cal parlar-ne més, de Formentor. És un projecte inviable i, possiblement, força costós.

En canvi, d’allò que tenim obligació de parlar és del triomf de la tesi (tan matisada com vulgueu) de Herr Fiol respecte al trilingüisme. Totes les propostes o iniciatives del Partit Popular que suposen una agressió contra la nostra llengua, cultura o terra, acaben per ésser assumides i aplicades pel PSOE tan aviat com la seva gent les ha moderades. Dit amb altres paraules: els conservadors escampen el gra i els socialistes en cullen el fruit. Herr Fiol era un dels dos braços de la sinistra factoria cultural de Jaume Matas (l’altre va ésser Janer Manila).

I Herr Fiol, quan ocupava el càrrec que ara ocupa la senyora Galmés, va promoure la idea de l’ensenyament trilingüe en un intent de debilitar la presència del català a les escoles. Naturalment, va mostrar la filassa i va rebre més clatellades que el dimoni cucarell. A posta, el Govern actual va derogar el decret sobre trilingüisme, aprovat pels conservadors, perquè en vulnerava un altre, el de mínims. En canvi, la senyora Galmés li fa dos retocs i ens el ven com una aportació progressista a l’ensenyament.

I ens deixa bocabadats. Més, si tant voleu, que si l’hagués aplicat Herr Fiol, perquè del PSOE sempre esperem (de manera força ingènua) un compromís amb els interessos del país que el Partit Popular mai no assumiria. La llengua no és únicament so, sinó sensibilitat, registres emocionals. A posta, el sistema més efectiu de colonitzar o despersonalitzar un país passa per imposar als seus habitants una nova llengua de relació. Sols per això ja és rebutjable el trilingüisme de la senyora Galmés, malgrat respecti (en teoria) les hores de català.

Però hi ha un altre motiu per a la malfiança: el llenguatge actual d’una part dels joves és tan macarrònic que la introducció d’una tercera llengua de relació els pot provocar un col·lapse neuronal irreparable. Un dels fracassos escolars més notables es produeix en l’àrea de matemàtiques. I una de les assignatures que segons la Conselleria es poden impartir en anglès, és la de matemàtiques. Imagineu! Els al·lots s’afaitaran i encara no hauran après que dos i dos són quatre, perquè cap d’ells no pot intuir que two and two sí que ho són.

Ai, senyora Galmés, amiga meva...! De veritat és conscient del cataclisme que pot organitzar? Per afegitó, encara tenim presents les campanyes en contra del bilingüisme, promogudes des de grups afins a la dreta, tot adduint la dificultat dels infants castellanoparlants d’entendre el professor que s’expressava en català. Com quedem...? Hem passat dels inconvenients del sistema bilingüe als avantatges del trilingüe. I els que atacaven l’un, defensen l’altre. Són els mateixos.

Via: Diari de Balears

Solbes i els captaires catalans

2008-10-03T13:46:00.000-07:00

La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes acorden la reciprocitat entre TV3 i IB3

2008-06-30T09:37:00.000-07:00

Els canals de Televisió de Catalunya (TVC) i de la Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3) es podran veure al conjunt del Principat i les Illes Balears. Així ho han certificat avui el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de Presidència del govern illenc, Albert Moragues. Els acompanyava també el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó. L'objectiu era "adaptar el conveni de reciprocitat televisiva entre Televisió de Catalunya (TVC) i la Radiotelevisió de les Illes Balears (IB3)" signat pels dos governs el 2004 al nou entorn de la Televisió Digital Terrestre (TDT). La principal conclusió és que a mitjans de juliol una comissió mixta dels dos governs farà efectiva l'actualització del conveni.

El conseller illenc ha destacat les seves coincidències amb "l'estratègia lingüística i cultural del Govern de Catalunya", mentre ha recordat novament que el govern de les Illes està "molt interessat" en arribar a un conveni similar amb el País Valencià i Andorra. IB3 passarà a veure's ara arreu del territori del Principat, i no només a Barcelona com fins ara. Serà "a partir de la propera tardor", ha confirmat Mundó. El conseller Tresserras ha afegit que "anirem desplegant IB3 al territori complint el calendari acordat pel Fòrum de la TDT (2008-2009)".

Segons el conseller "TVC i IB3 no tenen perquè competir, sinó que han de ser serveis públics complementaris", i també ha remarcat que "tenim un mercat fragmentat però una cultura compartida i hem de dur a terme les accions necessàries perquè els territoris de parla catalana actuïn com un sistema de cultura i comunicació propi i, per tant, com més oferta hi hagi, millor".

Via: Racó Català

El català s'incorporarà al metro de Palma i al servei ferroviari de Mallorca

2008-06-17T03:06:00.000-07:00

Segons fonts del govern de les Illes Balears, la conselleria de Mobilitat illenca prepara canvis en la lingüística tant de la línia metropolitana de Palma com dels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) en conjunt. En aquest sentit s'han preparat "mesures lingüístiques normalitzadores" a fi d'assolir que el català passi a ser-hi "llengua preferent". La normalització lingüística al metro de Palma coincidirà amb la reobertura del servei, tancat l'any passat per diverses deficiències estructurals que van provocar importants inundacions. L'obra havia estat executada per l'anterior govern de Jaume Matas.

Segons informa el Diari de Balears, la conselleria està canviant les locucions que se senten als convois del metro de Palma al català, i no només això, sinó que s'han fet més curtes i entenedores. A més a més s'hi emprava sempre el castellà, el català i l'anglès, de manera que qualsevol parada era molt farragosa de citar. Els objectius bàsics són dos, per tant: simplificació dels missatges i emprar termes entenedors per a usuaris que desconeguin el català ("connexió" enlloc de "correspondència", per exemple).

El canvi afecta també a les línies de tren de SFM, que van de Palma a sa Pobla i manacor. Per carretera la conselleria s'ha posat en contacte amb el Consorci de Transports de Mallorca (CTM) per mirar d'arribar a algun tipus d'acord que suposi una millora important de la presència del català als autocars i autobusos que recorren l'illa.

Via: Racó Català

L'Acadèmia de la llengua francesa considera que el reconeixement del català és 'un atemptat'

2008-06-17T03:04:00.001-07:00

Tal i com vam informar fa algunes setmanes, l'Assemblea Nacional francesa va decidir modificar la Constitució d'aquest estat per a incloure-hi el reconeixement de les llengües dites "minoritàries" que hi ha repartides pel territori francès, entre elles el català. Ara, l'Acadèmia de la llengua francesa (Académie française) ha qualificat aquest reconeixement d' "atemptat a la identitat nacional francesa" i ha sol·licitat la retirada de l'esmena inserida a l'article 1 de la Constitució francesa on s'especifica que "les llengües regionals són patrimoni de França".

L'Acadèmia cita l'article 2 de la Constitució ("la llengua de la República és el francès") per remarcar l'evidència, segons l'entitat, que "durant més de cinc segles, la llengua francesa ha forjat França". L'Acadèmia francesa, l'autoritat que vetlla per la llengua a l'Estat francès, ha afirmat que "no calia aquesta aparició sobtada a la Constitució", tot i que "ningú no dubta que les llengües regionals formen part del nostre patrimoni cultural i social". Segons l'entitat, fundada pel cardenal Richelieu l'any 1635, aquest reconeixement pot dur a "desigualtats" en aspectes com "l'accés a l'administració o a la justícia".

L'Acadèmia afirma que aquest és un comunicat "extremadament excepcional" per a la màxima autoritat de la llengua a França. I esgrimeix el mandat de "vetllar per l'ús i la projecció del francès" per a "rebutjar" la proposta i exigir-ne la seva retirada. L'entitat lamenta fins i tot que les llengües dites regionals de l'Estat francès "apareguin abans" (article 1) que el francès (article 2) a la Constitució. Podeu veure el comunicat original -en francès- sota aquestes línies.

Una gran majoria dels diputats de l'Assemblea Nacional francesa van aprovar fa setmanes esmenar a l'article 1 de la constitució de l'Estat francés per introduir-hi la frase "Les llengües regionals pertanyen al seu patrimoni". Fa prop d'un mes l'Assemblea francesa va dur a terme una sessió monogràfica sobre aquestes llengües dites "regionals" o "minoritàries" dins l'Estat francès, com són el català, el basc, l'occità o el bretó. En aquell marc nom nombrosos diputats de la cambra van demanar aixecar el sostre legal per a aquestes llengües, i protegir-les jurídicament i legal, fins i tot si calia arribant a modificar la constitució.

Via: Racó Català

Air Berlin contra nosaltres

2008-06-16T05:52:00.000-07:00

Més de 8.000 persones s'han queixat a Air Berlin en la campanya de la Plataforma per la Llengua

2008-06-14T12:16:00.000-07:00

En menys de 48 hores, més de 8.000 persones han protestat contra Air Berlin per haver menyspreat el català a través de la campanya que ha posat en marxa la Plataforma per la Llengua, que convida a enviar una queixa personalitzada a la companyia, en català i alemany. L'entitat ha anunciat que molta gent encara participa a la campanya, així que és probable que s'arribi ben aviat a la xifra de 10.000 queixes. Aquesta iniciativa es va endegar com a reacció a les declaracions que el director general de la companyia aèria, el Sr. Joachim Hunold, va expressar a la revista de l'empresa en què menyspreava la llengua catalana i es burlava dels catalans.

La Plataforma ha valorat també el canvi de posicionament d'Air Berlin a les darreres hores, i les manifestacions del director de la companyia aèria per a la Península Ibèrica, Álvaro Middelmann, on afirmava que "algun dia" emprarien el català als seus vols. L'entitat reclama a la companyia, però, "més concreció" perquè aquestes intencions no es quedin "només en paraules". La Plataforma per la Llengua ha valorat la participació ciutadana com a un "èxit", i ha recordat les altres campanyes que s'han dut a terme, les més de mil queixes remeses a través d'Obra Cultural Balear o les 7.000 queixes recollides a la web d'e-criteri.

La Plataforma ha enviat també una carta a Air Berlin exigint "una rectificació urgent" i la inclusió de la llengua catalana als seus serveis. D'entrada, i com a mostra de bona voluntat de la companyia, l'entitat ha sol·licitat que tradueixi la seva plana web el català abans no s'acabi l'any. La Plataforma enviarà a Air Berlin un document amb recomanacions i pauets per tal de millorar el servei i començar a emprar el català als seus serveis, així com els "mínims requeribles" per a incorporar-lo. A més, en la carta, l'organització demana a Air Berlin que per respecte a la llengua catalana i als seus conciutadans retiri dels seus punts de distribució el darrer número de la revista Air Berlin Magazine.

També s'han enviat cartes al president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, al president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, i al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, on es reclama a les tres personalitats que prenguin mesures per evitar que aquests fets es repeteixin.

La Plataforma per la Llengua vol remarcar que la companyia aèria Air Berlin és una anomalia dins del sector pel que fa a un mínim respecte per la llengua catalana. Hi ha diverses companyies que tenen vols a Alemanya i que, tot i que no utilitzen de manera suficient la llengua catalana a l'empresa, sí que la tenen present, per exemple, a la pàgina web. Aquestes companyies són: Click Air (web en 5 llengües; les altres 4 tenen més parlants que el català), Ryanair (web en 23 llengües), Easyjet (web en 18 llengües) i Spanair (web en 6 llengües).

També opera a Alemanya i a Catalunya, Illes Balears i País Valencià, però sense vols directes, American Airlines, que també té la web en català. Podríem citar més companyies que inclouen el català a la pàgina web i que tenen altres destins que no són Alemanya, com ara Vueling (web en 9 llengües, entre les quals català, basc i gallec), Air Europa o Bmibaby. Air Berlin té el lloc web en 13 idiomes, quatre dels quals amb igual o inferior nombre de parlants que el català (danès, finès, suec i txec), però en canvi obvia el català. A més, cal tenir en compte que Air Berlin té 3 hubs, dos a Alemanya i un a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma (Mallorca), que serveix per enllaçar vols procedents d'Alemanya i l'Estat espanyol. Per tant, és evident que el català hauria de ser una de les llengües importants de la companyia, ja que opera a Alacant, Barcelona, Eivissa, Maó, Palma i València. Air Berlin és la primera companyia de l'aeroport de Palma en número de vols (supera Iberia).

Via: Racó Català

Opinions: La claveguera on va a parar cert discurs vestit de llibertat

2008-06-14T12:14:00.001-07:00

El discurs contra la llengua catalana -el comptador marca més de tres-cents anys- no té avui més opció que presentar-se com a defensa de la llibertat individual. D'una altra manera, ni tan sols podria aspirar a entrar al recinte on té lloc el combat de les idees. La màquina pretesament liberal es posa en marxa quan en algun àmbit s'ha produït una certa implantació del català, mai quan el català és absent o altament precari en algun altre domini. El cas més clar és l'escola, diana de tots els atacs d'aquest personal, i, també fins a un punt, els mitjans de comunicació, en què, considerant globalment la comunitat lingüística, s'ha creat algun espai (TV3, IB3) de certa normalitat lingüística.

L'afer Air Berlin ens il·lustra amb una claredat meridiana sobre la falsedat profunda d'aquest discurs pseudo-liberal. L'editorial de la sucursal balear d'El Mundo, el diari on prediquen cada dia els nostres impudents "liberals", no pot ser més clara. La pressió del Govern i dels nacionalistes s'ha imposat per damunt la racionalitat, diuen. I quina és la racionalitat? La mateixa que ha propugnat l'inefable Middelmann. Que a Air Berlin s'usi l'espanyol, que és -brillant argument- la llengua oficial a Espanya.

Que s'hi usi només l'espanyol, s'entén, perquè ja s'hi usa i ningú no havia demanat que deixàs d'usar-s'hi. Podrien ara invocar la llibertat indivual dels clients de triar la llengua que volen llegir i escoltar, cosa que implica que hom els ofereixi les diferents possibilitats. Però no, de llibertat res. El que volen és que de català n'hi hagi com més poc millor, i, si pot ser, només en espanyol. Aquesta és la seva llibertat, i de tant en tant ho diuen clar.

Gabriel Bibiloni (web) és Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, doctor en Filologia Catalana, i actualment és professor de la Universitat de les Illes Balears.

Article aparegut al seu weblog (bloc)

Enviau-li un correu a AirBerlin

2008-06-12T00:27:00.000-07:00

Col·labora en la campanya de la Plataforma per la Llengua.

Air Berlin no rectifica i continuarà sense utilitzar el català

2008-06-12T00:18:00.000-07:00

El director d'Air Berlin a l'Estat, Álvaro Middelmann, no ha rectificat aquest dimecres cap de les afirmacions sobre el català que va fer el president d'aquesta companyia aèria, Joachim Hunold. Middelmann, que s'ha reunit durant mitja hora a Palma amb el president de les Illes, Francesc Antich, ha reiterat que la llengua de relació habitual amb els clients de l'Estat és ara per ara el castellà. Tot i això, Middelmann ha acceptat reunir-se pròximament amb la directora general de Política Lingüística de l'executiu balear, Margalida Tous, per escoltar les recomanacions del govern de cara a poder incorporar el català com a llengua de comunicació amb els seus passatgers.

La companyia aèria ha acceptat la invitació però no ha pres cap compromís. De fet, ha assenyalat que per a Air Berlin 'la llengua és només una eina de comunicació' i que 'el què volem és comunicar-nos amb el major nombre dels nostres clients' i, per això, ha deixat clar que 'ara mateix el més practicable és el castellà'.

Amb la reunió que han mantingut aquest dimecres el president de les Illes i el màxim representant d'Air Berlin a l'Estat Espanyol, han donat per tancat el conflicte que van desencadenar les afirmacions del president d'aquesta companyia aèria. Ni Middelmann ni Antich han entrat a valorar la polèmica i tant un com l'altre han reconegut el seu interès per mantenir bones relacions. El president Antich ha dit que 'Air Berlin ens facilita molt la comunicació entre les Illes i Europa' i Middelmann ha explicat que volen continuar col·laborant amb el govern, especialment ara que comença la temporada alta del turisme.

La trobada d'aquest dimecres al Consolat de Mar també ha servit per pactar una segona reunió que, 'pròximament', mantindran el president de les Illes amb el màxim responsable de la companyia alemanya. Joachim Hunold té previst traslladar-se a les Balears per acabar de llimar aspreses amb l'executiu balear, després de tota la polèmica que han originat les seves apreciacions sobre la situació del català a les Illes, i també per abordar diverses qüestions d'interès econòmic per ambdues parts.

La polèmica es va desencadenar arran d'una carta que va enviar la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, a Air Berlin –com a moltes altres companyies aèries-, oferint-los la seva col·laboració per incloure el català com a llengua de comunicació amb els seus clients. Una recomanació que va arribar a ofendre Air Berlin i que va provocar una reacció 'sorprenent', en paraules de Tous, per part del president d'aquesta companyia. En una editorial al magazin que la companyia ofereix als passatgers, Hunold va arribar a afirmar que, en favor del català, 'el castellà ja no és idioma oficial a Mallorca' o que, 'a les escoles, es tracta com una llengua estrangera més', que tant mateix és el que és. Aquestes afirmacions han fet alçar moltes veus, la majoria de les quals consideren que són de tall 'xenòfob'.

Via: Directe!cat

BOICOT TOTAL

2008-06-11T08:57:00.001-07:00

Indignació contra Air Berlin per haver atacat el català des de la seva revista

2008-06-06T16:26:00.000-07:00

L'OCB i UM titllen l'editorial de mentida · Francesc Antich es reunirà amb el director de la companyia

L'Obra Cultural Balear (OCB) i Unió Mallorquina (UM) no sols s'han declarat adversos als comentaris contra el català del director d'Air Berlín, Joachim Hunold, ans diuen que el seu editorial és ple de mentides. Per una altra banda, el president del govern balear, Francesc Antich, es reunirà amb Hunold per explicar-li que Política Lingüística s'ofereix a col·laborar amb l'aerolínia en qüestions de llengua, d'acord amb l'esperit de la carta que el govern li va enviar fa unes quantes setmanes.

Segons l'OCB les afirmacions del president de la companyia aèria no es corresponen amb la realitat lingüística de les Illes, són subjectives i impròpies del president d'una empresa que té molts clients a Mallorca. Per exemple, és totalment fals que, a les escoles, l'espanyol es tracti com una llengua estrangera. Tot plegat ha mogut l'OCB a fer una campanya perquè la companyia respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants.

El diputat d'UM, Josep Melià, ha dit a VilaWeb que l'editorial del director de l'empresa aèria partia d'una falsedat: 'És mentida que els nins no sàpiguen espanyol. Damunt, ignora que aquí tenim una llengua pròpia, que ha patit durant molts anys i que es troba en condicions de desigualtat.'

El govern cerca la col·laboració

'La reacció d'Air Berlin ens ha sorprès. Els vam enviar una carta feta amb esperit constructiu i de segur que hi ha hagut un malentès' ha dit a VilaWeb la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous.

Tous sabia, de fa un parell de setmanes, que la carta no havia estat ben rebuda per la companyia i per això s'hi va posar en contacte. Va parlar amb el director a Espanya i Portugal, Álvaro Middelmann Blome, alhora president de Foment del Turisme de Mallorca, amb qui no va poder arribar a cap acord.

'Volem saber què els ha molestats. No teníem més intenció que la de mostrar-los la nostra voluntat de col·laboració', diu Tous. Recorda que la llei estableix que el govern ha d'assegurar la presència del català en tots els àmbits socials i que, en virtut d'això, va enviar una carta a Air Berlin i a la resta de companyies de les Illes dient-los: 'Em poso en contacte amb vostè per manifestar-li l'interès que té el govern de les Illes Balears a garantir l'ús adequat de les llengües cooficials de l'arxipèlag en les comunicacions que la seva companyia estableix amb els ciutadans que l'escullen per als seus desplaçaments.'

Esmenta American Airlines, Ryanair i Clickair com a exemples d'aerolínies que fan servir el català amb normalitat, i rebla: 'Creiem que si fessin servir el català, els ciutadans veurien la companyia més arrelada i més propera.'

Segona carta

El secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, ha dit que dóna suport a Tous i que també enviarà una carta a Hunold. 'Funcionar normalment en català no és anar contra ningú sinó fer allò que és normal a qualsevol comunitat humana. A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català Mallorca o a Barcelona', ha dit.

Al seu bloc personal, hi escriu: 'No va enlloc, a l'Europa de principis del segle XXI, la postura tancada i surrealista d'Air Berlin. Europa es construeix entre tots (i dins tots, hi entram els catalans, naturalment). Air Berlin opera, ara mateix, a mitja dotzena d'aeroports situats a llocs on el català hi és llengua oficial. No li diu res, aquesta dada, a Herr Hunold?'

Air Berlin no es desdiu

VilaWeb ha parlat amb la responsable de premsa de l'empresa a Espanya, Ana Baschwitz, que ha refermat el suport d'Air Berlin a l'editorial (pdf) que el director ha publicat a la revista que reparteixen entre els passatgers i que ataca el català. Joachim Hunold, director general d'Air Berlin, hi diu que avui l'espanyol ja no és una llengua oficial a Mallorca, que hi ha infants que no el saben parlar i que la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als ministats medievals. I es demana si hauran d'imposar cursos de català als treballadors de la companyia.

Segons Ana Baschwitz, l'espanyol és la llengua oficial de l'estat i, per tant, Air Berlin, que és una companyia aèria internacional, ja en té prou d'utilitzar aquest idioma. Baschwitz també ha dit a VilaWeb que compartia les declaracions de Joachim Hunold respecte del català, que era veritat que hi havia infants que no l'aprenien i ha posat com a exemple la retirada de la tercera hora d'espanyol a Catalunya. Per la responsable de premsa, el català, el basc o el gallec són innecessaris en les comunciacions de la companyia perquè tothom entén l'espanyol.

Ana Baschwitz ha puntualitzat, tanmateix, que l'editorial no representava l'opinió de tota la companyia, sinó la del director, però que la compartia i que, en tot cas, la companyia no emetria cap comunicat o nota de premsa sobre la qüestió.

Tot plegat és una resposta a una carta de la directora general de Política Lingüística de les Illes, Margalida Tous, en què demanava a Air Berlin i a les altres companyies aèries que fessin servir també el català en les comunicacions amb els passatgers.

Via: VilaWeb

Allau de crítiques a Air Berlin pel seu anticatalanisme

2008-06-06T16:05:00.001-07:00

La indignació generada arreu del país per l'editorial que el director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, signava a la revista Air Berlin Magazín va en augment. Ha causat especial sorpresa el fet que des de diversos sectors de la mateixa Air Berlin, tant a nivell d'Estat espanyol, a nivell d'Europa o a nivell intern, s'hagin ratificat i compartit les declaracions que Hunold feia a l'editorial, on carregava contra una suposada "imposició" de la llengua catalana i afirmava que estava "discriminant el castellà".

Avui l'Obra Cultural Balear (OCB) ha emès una nota de premsa on considera "inacceptables" els atacs d'Air Berlin al català, i n'afirma la seua "falsedat". L'entitat ha demanat una reunió urgent amb el director d'Air Berlin a l'Estat espanyol i Portugal, Álvaro Middelman, i també ha engegat una campanya d'enviament de cartes per demanar a la companyia que respecti els drets dels catalanoparlants. Sobre la polèmica s'hi ha pronunciat avui també el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'eivissenc Bernat Joan, que ha expressat el seu malestar per la polèmica i ha recordat que el català és oficial actualment en tres dels territoris on opera Air Berlin: Illes Balears, Principat i País Valencià.

Segons Joan "conseqüentment s'entén que totes les companyies aèries s'haurien d'ajustar a aquest fet i a les necessitats que planteja". El secretari de política lingüística ha negat rotundament que hi hagi cap situació de discriminació de la llengua castellana "Funcionar normalment en català no és anar contra ningú sinó fer allò que és normal a qualsevol comunitat humana. A Stuttgart o a Frankfurt el funcionament en alemany té el mateix sentit que el funcionament en català Mallorca o a Barcelona".

De fet la Generalitat de Catalunya i la companyia Ryanair han signat acords en virtut del quals la companyia es compromet a utilitzar normalment la llengua catalana, per a la qual cosa compta amb el suport de les eines lingüístiques i l'assessorament de la Secretaria de Política Lingüística.

La Plataforma per la Llengua també hi ha dit la seva aquesta mateixa tarda, i en un comunicat afirma que Air Berlin "menysprea el català i els catalans" i ha anunciat mesures contra la companyia. Segons la Plataforma:

1. El senyor Joachim Hunold va molt més enllà de les responsabilitats que té com a empresari quan fa tot tipus de valoracions polítiques referents a Catalunya i a les Illes Balears i als seus governs, que no accepta com a legítims i posa en dubte les seves actuacions. I allò més greu: la vinyeta, insultant per als pobles balear i català, que apareix a l'Air Berlin Magazine. Podem afirmar sense embuts que el magazine d'Air Berlin ratlla la xenofòbia.
2. Sobta encara més aquesta mena de declaracions si tenim en compte que Alemanya és un país democràtic i compromès amb el projecte europeu de la diversitat cultural i lingüística i amb els drets humans i amb la democràcia. Amb el tracte mostrat d'Air Berlin cap a catalans i balears, és evident que maltracta una part important dels seus clients. Tampoc no s'entén que Air Berlin consideri que el català no ha de ser emprat a la seva companyia, però en canvi no diu res respecte el danès, el finès o el noruec, llengües menys parlades que el català. És evident que la política empresarial d'Air Berlin és contradictòria perquè no té la mateixa consideració per a tothom, a més d'obviar que el català és una llengua rendible comercialment, com diuen força estudis.
3. La Plataforma per la Llengua enviarà, en els propers dies, una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, una carta al president del Govern Balear, Sr. Francesc Antich, i una carta al Síndic de Greuges de Catalunya, Sr. Rafael Ribó, en què protestarà davant el maltractament i les injúries d'Air Berlin i demanarem que preguin mesures per evitar que aquests fets es repeteixin.
4. La Plataforma per la Llengua també enviarà una altra carta a Air Berlin demanant una rectificació. Els usuaris de la companyia poden tenir presents altres opcions que s'adeqüin molt més als criteris de responsabilitat social vers l'usuari. Entre d'altres coses, demanarem a Air Berlin que no interposi les ideologies polítiques davant els interessos comercials i la responsabilitat social de la companyia.
5. Finalment, la Plataforma per la Llengua facilitarà mitjançant el seu web la informació necessària per tal que els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin puguin expressar la seva queixa a l'empresa.

Tot plegat té el seu orígen, tal i com ja va dir ahir, en una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del govern balear, Margalida Tous, on es demanava a els companyies aèries l'ús "també" del català. De fet nombroses companyies, com Vueling, ClickAir, Ryanair o EasyJet empren amb naturalitat el català tant a la seves planes web com en diversos punts del vol, així com d'altres com American Airlines. Air Berlin és l'única companyia que ha respost negativament a la carta, i que a més a més s'ha mostrat indignada per la suggerència d'emprar "també" el català als seus vols, fins al punt de dedicar un editorial al tema carregant contra la llengua catalana, els seus parlants i els governs dels territoris on aquesta és oficial.

Una gran part d'aquesta indignació creixent s'ha generat també per les reiterades negatives de la companyia a rectificar les declaracions del seu director general, o d'emetre cap nota de premsa sobre el tema. Tant el director per a l'Estat espanyol i Portugal, Álvaro Middlemann, com Ana Baschwitz, responsable d'Air Berlin a l'Estat espanyol, han donat suport a les paraules del seu director general i han reiterat que el català és una "imposició" i que tant aquest com el basc o el gallec "no són necessaris" i per tant no els pensen emprar.

Via: Racó Català

TV3 nega la paraula a la CUP de Mataró i dóna veu a Ciudadanos, tot i que no hi té representació municipal

2008-06-06T16:00:00.000-07:00

Ahir el ple de l'Ajuntament de Mataró (el Maresme) votava una moció de suport a la llibertat de Francesc Argemí "Franki", condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per haver "ultratjat" la bandera espanyol. La proposta, presentada per CUP, ERC i ICV (i amb el suport de CiU) es va rebutjar amb els vots en contra del PSC-PSOE i PP. Posteriorment la sala de plens va votar una resolució per condemnar els darrers atemptats de la banda basca ETA, que va rebre el vot favorable de tots els grups menys de la CUP, que es va abstenir i va proposar una moció alternativa, rebutjada pels altres grups.

A la sala de plens hi havia també representants del partit polític Ciutadans-Ciudadanos (C's), amb el seu president Albert Rivera al capdavant, uns representants que segons testimonis locals només aparèixen pel ple municipal "quan hi ha resolucions contra ETA", ja que de fet C's no té representació al consistori de Mataró. Rivera va abandonar aleshores el ple al que havia arribat acompanyat de nombrosa premsa, entre els que s'hi trobava un reporter de TV3. Precisament TV3 fou qui va entrevistar Rivera, donant veu al seu comunicat de premsa, posteriorment reproduït per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), on criticava la postura de la CUP.

Un cop fetes les seves declaracions, un representant de la CUP va demanar al reporter de TV3 intervenir per alusions, ja que Rivera havia dit que trobava "increïble" que la CUP "no condemni la violència i pretengui incomplir una sentència judicial". Però els representants de TV3 van contestar amb una negativa, i posteriorment van convidar la CUP a "enviar una nota de premsa" a la redacció si volien fer alguna declaració.

Cal recordar que el partit Ciutadans-Ciudadanos té per costum afirmar que els mitjans de comunicació del Principat el discriminen, tant en entrevistes com en informacions. Són famosos ja els crits dels seus votants a les darreres eleccions al Parlament, quan un cop es va conèixer que obtenien 3 escons, van cridar des de la seu del partit "TV3, Toma 3!". En canvi però la realitat és molt diferent, i queda plasmada en aquest cas: el reporter de TV3 dóna veu a Ciudadanos tot i que no té representació consistorial a Mataró, i nega la rèplica d'un partit que sí que en té.

Via: Racó Català

La PDD critica les actituds antidemocràtiques del govern espanyol vers els catalans

2008-06-06T15:55:00.000-07:00

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) va emetre ahir una nota de premsa on expressa el seu "rebuig" davant "les actituds antidemocràtiques que el Govern Espanyol té, de forma repetida, vers la majoria de temes que tenen relació amb el funcionament i les necessitats dels Països Catalans". La PDD vol que el país es defineixi "sense por ni condicionants entorn a tots els temes vitals per a la nostra nació i que per tant, el poble català, pugui exercir el dret de decidir". Per tot això denuncia:
1. El maltractament sistemàtic i continuat al poble català.
2. L'espoliació fiscal a la qual estem sotmesos, que ens empobreix dia a dia, margina la recerca i destrueix el teixit industrial, etcètera.
3. Un sistema de dependència que ens impedeix decidir i intervenir sobre temes tant importants com són les infraestructures i les polítiques energètiques: construcció de la MAT, control de les centrals nuclears, política de l'aigua, transvasaments i control dels ports, aeroports, xarxes viàries i ferroviàries.
4. La impossibilitat de decidir quin model d'escola necessitem i la imposició d'augmentar les hores de castellà en detriment de la immersió lingüística.
5. La restricció de les llibertats i del dret a la dissidència.
6. Les ingerències de l'estat i la falta de poder de decisió que generen enfrontaments entre els diversos territoris nacionals.

La PDD fa una crida a la població per treballar perquè el dret de decidir sigui "possible" i per exigir:

1. El respecte que qualsevol poble es mereix.
2. Un concert econòmic i un marc nacional de relacions laborals que ens permetin desenvolupar-nos econòmicament i socialment fins que puguem exercir el dret a l'autodeterminació.
3. La capacitat de decidir sobre les nostres infraestructures i la política energètica.
4. La competència per decidir l'escola que necessitem i que el català sigui la llengua de cohesió social.
5. El dret de decidir, lliurement, quin país volem.

Via: Racó Català

Air Berlin carrega contra el català i informa als seus usuaris que no té intenció d'usar-lo 'mai'

2008-06-06T15:33:00.001-07:00

La companya aèria de vol Air Berlin, que opera al nostre territori amb vols a Barcelona, Palma, Maó, Eivissa, València i Alacant, inclou en l'editorial de la revista Air Berlin Magazín, que posa a disposició dels seus ususaris, una crítica ferotge a la llengua catalana, de la que diu que "està arraconant el castellà". L'editorial, signat pel director general d'Air Berlin, Joachim Hunold, carrega també contra la suposada "imposició" de la llengua catalana que rep la seva companyia, que no empra el català per a res, ni en documents, ni el personal de vol, ni a la seva plana web.

L'editorial d'Air Berlin Magazín és la resposta a una recomanació enviada pel govern de les Illes Balears a totes les companyies de vol que hi operen perquè emprin "també" el català als seus vols amb orígens o destinacions illenques. Hunold es treu de la màniga a l'editoral que "el castellà ja no és una llengua oficial", perquè afirma que "hi ha pobles a Mallorca on els nens ja no parlen castellà. A les escoles, és una llengua estrangera més". Una gran vinyeta acompanya l'editorial, una caricatura d'un bavarès que diu "Si els catalans aquests vinguessin a Baviera, haurien de parlar el bàvar!! Maleïts siguin!".

Com ja hem dit l'atac de fúria anticatalana del director general d'Air Berlin té el seu orígen en una carta enviada per la directora general de Política Lingüística del govern balear, Margalida Tous, on demanen a els companyies aèries l'ús "també" del català. En concret la missiva començava: "Em poso en contacte amb vostè per indicar-li l'interès que el Govern de les Illes Balears té en garantir l'ús adequat de les llengües oficials de l'arxipèlag en les comunicacions que la seva companyia estableix amb els ciutadans que escullen Air Berlin per als seus desplaçaments". El text continua demanant "garantir que l'atenció que s'ofereix personalment al públic, així com la documentació escrita, la web, les instruccions als passatgers, etcètera, es facin en català, de la mateixa manera que ja es fa en d'altres llengües". La conselleria s'ofereix així mateix per "col·laborar amb la companyia per incorporar el català en l'atenció al client".

La resposta d'Air Berlin queda palesa al seu editorial: "He de donar cursos de català per decret als meus treballadors?? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens dirigim a ells en gallec o en basc?? És que ja no parlen castellà??". Hunold diu també que "la partició d'Espanya en nacionalismes regionals és un retorn als mini-estats medievals. Fins ara creia que viviem en una Europa sense fronteres".

La sorpresa per aquesta reacció al govern balear ha estat majúscula, doncs la petició era en un to perfectament conciliador: "lamentem que una carta feta amb esperit constructiu hagi estat tan mal interpretada". De fet des de la conselleria s'afirma que "El president Francesc Antich està molt preocupat pel tema, i sorprès, perquè existeixen unes bones relacions amb la companyia. Pensa que no s'ha interpretat bé l'esperit de col·laboració que proposa la carta, i té intenció de parlar directament amb Joachim Hunold".

Però Air Berlin no ha volgut rectificar ni una coma de l'editorial ni de l'opinió del seu director general. És més, Álvaro Middelmann, director general d'Air Berlin per a Espanya i Portugal, ha declarat que comparteix les declaracions de Hunold, i ha dit que aquest "ha exercit el seu legítim dret a la lliure expressió". A més a més també ha dit que el conflicte català-castellà és "real" i ha recordat el cas de la tercera hora de castellà a Catalunya. També ha dit que "el castellà està discriminat en alguns punts d'Espanya" i que "Air Berlin és una companyia europea, això ha de quedar ben clar, i per tant hem de garantir la llengua comú de tots els espanyols". Segons Middelmann, emprar el català seria "un greuge comparatiu amb altres regions".

La conselleria ha recordat que "en cap moment" la carta parla de sancionar ni de obligar, sinó que només "ofereix la col·laboració per millorar el servei de la companyia, i se li recorda que el català és oficial tant a les Illes com en altres punts de la península". De fet Air Berlin és l'única companyia que s'ha queixat del contingut de la missiva del govern balear.

La responstable d'Air Berlin a l'Estat espanyol, Ana Baschwitz, ha dit també aquesta tarda a Vilaweb que reafirmen tot el seu suport a l'editorial d'Air Berlin Magazín. Segons Baschwitz, Air Berlin "ja en té prou d'emprar el castellà" perquè és una companyia aèria internacional. De fet ha confirmat que no tenen cap mena d'intenció d'emprar ni català ni basc ni gallec perquè "tothom entén l'espanyol" i que no pensen ni emetre cap comunicat o nota de premsa sobre el tema, perquè "no cal".

Nombrosos usuaris estan enviant correus a la companyia per queixar-se i per advertir que faran boicot a Air Berlin. A Racó Català s'ha comentat el tema en aquest fil.

Via: Racó Català

Presenten materials per facilitar l'acollida lingüística als nouvinguts

2008-06-06T15:30:00.000-07:00

La Plataforma per la Llengua i la conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya han presentat aquesta setmana diferents materials d'acollida lingüística per a nouvinguts, creats per l'entitat amb la col·laboració de l'administració catalana. Els materials són: la "Guia pràctica d'acollida lingüística" (pdf), i el tríptic "El català, llengua d'acollida" (pdf), dels que se'n distribuiran 17.000 i 10.000 exemplars.

Tot dos formen part de la campanya d'acollida lingüística que duu a terme la Plataforma per la Llengua, que cerca "remarcar la funció del català com a element de cohesió social i instar al seu ús per les oportunitats de participació i promoció social que pot oferir a les persones nouvingudes". La Guia "proposa reflexions i recursos pràctics per a professionals que acullen l'alumnat nouvingut i les seves famílies", mentre que el tríptic "vol sensibilitzar les persones estrangeres que arriben a Catalunya de la importància i utilitat del català".

Segons les dades facilitades per l'entitat, la Guia s'ha enviat a totes les escoles del Principat, així com a universitats, associacions de pares, centres cívics, casals i d'altres espais col·lectius. El tríptic s'ha distribuït sobretot a locutoris i entitats de persones nouvingudes. Trobareu més informació sobre els continguts d'aquesta campanya i de les dues publicacions ací.

Via: Racó Català

El govern espanyol retarda encara més la publicació de les balances fiscals

2008-06-06T02:46:00.000-07:00

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va prometre al seu debat d'investidura d'ara fa uns mesos, que abans de dos mesos tindria enllestides les balances fiscals dels diferents territoris de l'Estat. Aquesta promesa va propiciar l'abstenció de CiU, i donada l'aritmètica del Congrés espanyol va permetre Zapatero ser investit en segona volta. Aquests dos mesos de termini es compleixen aquest proper cap de setmana, però el ministre espanyol d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes, avançava ahir que no les tindran enllestides "encara".

Solbes va assegurar que les publicarà "entre juliol i agost" perquè degut a problemes de calendari el ministeri només hi ha estat treballant un mes, i ha afirmat que es treballa "a marxes forçades" per aconseguir la seva publicació abans de la tornada del període estiuenc. El ministre va dir durant l'anterior legislatura espanyola que la publicació de les balances era "complicada" perquè hi havia més d'una manera de mesurar-les. Segons Solbes ara s'empraran els dos mètodes en disputa, però va voler deixar clar que els seus resultats "no influiran en el nou finançament autonòmic", cosa que ja va dir fa mesos.

Els dos mètodes són el de "càrrega-benefici" i el de "flux monetari".

Càrrega-benefici

Aquest mètode de càlcul imputa a tots els territoris de l'Estat espanyol inversions destinades a la seva capital, Madrid, quan es considera que una despesa repercuteix en tot l'Estat. És el mètode que es va emprar en l'estudi de la Fundació BBVA, de la que ja en vam parlar fa uns mesos, i que naturalment atorgava a Madrid l'etiqueta de ser una de les comunitats més perjudicades per les balances fiscals. Amb aquest mètode, les inversions de les arques estatals destinades a la nova i flamant terminal de l'aeroport de Madrid-Barajas es van dividir entre totes les "comunitats" de l'Estat, perquè es considera que una inversió a l'aeroport de Barajas repercuteix en el benefici de tots els territoris -el que és molt considerar-. O l'ampliació del Museu del Prado, que ha costat aproximadament 152 milions d'euros. El 25% d'aquesta inversió estatal no s'ha atribuït a Madrid, perquè s'ha estimat que tots els ciutadans estatals "en poden gaudir", tot i que les guanys d'aquest Museu van íntegrament per a Madrid.

Flux monetari
En canvi el mètode de "flux monetari" atribueix les despeses al territori on tenen lloc. És el cas de l'estudi de balances fiscals que va fer la Fundació Josep Irla poc després de la publicació del de la Fundació BBVA, i que va demostrar que els territoris més perjudicats pel dèficit fiscal a l'Estat espanyol són el Principat i les Illes Balears, mentre que Madrid desapareixia de les "perjudicades". El País Valencià, tot i que no a nivells tan elevats com els de Principat i Illes, també apareix amb números vermells en aquesta classificació de dèficit.

Mentrestant el PSC va lamentar ahir el "cert endarreriment" en la publicació de les balances. La seva portaveu adjunta, Carme Figueras, va afirmar però que "el més important és que estiguin ben fetes", i va remarcar que la voluntat del govern espanyol "és la transparència".

Cal recordar també l'afirmació de Solbes de que les balances "no influiran en cap cas" per a un canvi en el finançament, i la confirmació de Zapatero que Extremadura, Andalusia, Múrcia i la resta de comunitats que reben anualment més inversions estatals "continuaran essent capdavanteres" en aquest punt. Extremadura ja va amenaçar els catalans amb "veure's les cares" si volien canviar el mètode de finançament.

Via: Racó Català

Insultat i vexat per la Guàrdia Civil per ser català

2008-06-06T02:42:00.000-07:00

L'entrenador del Reus Deportiu, Ramon Maria Calderé, va donar ahir en una roda de premsa la seva versió dels fets del passat cap de setmana, ocorreguts un cop acabat el partit que enfrontava aquest club amb el Sangonera, a Múrcia, i que va acabar sense l'ascens a Segona pel club català per culpa d'un gol a les darreries del partit.

Calderé afirma que un cop acabat el partit va dirigir-se als àrbitres per preguntar-los perquè havien deixat d'expulsar un jugador local -quan sí que n'havien expulsat un del Reus- i perquè no havien descomptat el temps reglamentari. Aleshores, segons l'entrenador, un membre de la Guàrdia Civil espanyola es va dirigir a ell dient-li que era un "catalán de mierda", quelcom que Calderé afirma "no vaig poder tolerar", i va reconèixer que es va produir un estira i arronsa amb el policia, tot i que "en cap moment hi va haver agressió" com assegura la denúncia policial. Altres assistents al partit van sentir també les frases "culé de mierda" i "nos robáis el agua".

Calderé "lamenta profundament" l'incident i ha demanat disculpes per haver-se encarat amb els policies, però afirma que es va deure a un tema d' "ego i orgull per part d'un membre de la Guàrdia Civil". Calderé ha estat condemnat en un judici ràpid a pagar una multa de 2.400 euros per un delicte d'atemptat, 100 més per una falta de lesions i 240 més a cadascun dels dos agents.

Via: Racó Català

El PSM i el Bloc impulsaran l'intercanvi de produccions culturals

2008-05-29T13:03:00.000-07:00

El secretari general del PSM-Entesa Nacionalista, Biel Barceló, i el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Enric Morera, van arribar el darrer cap de setmana a un compromís per impulsar l'intercanvi de produccions culturals entre els territoris de les Illes Balears i el País Valencià. Ho van fer durant l'Acampallengua de Son Servera, organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua.

Ara tots dos traslladaran a les institucions que controlen als seus respectius territoris aquest acord i impulsaran propostes en aquest sentit, amb l'objectiu de promocionar i fomentar la llengua i cultura catalanes, i l'intercanvi cultural. Tots dos van estar d'acord en la necessitat de fomentar, des de les institucions públiques, l'intercanvi de grups de música d'aquests països, sobretot i molt principalment dels grups que empren el català com a llengua vehicular de les seves produccions culturals.

Via: Racó Català

El Correllengua 2008 escalfa motors

2008-05-29T13:01:00.000-07:00

Amb el lema "Futur, llengua i nació" la dotzena edició del Correllengua que anualment organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) ja és apunt. Enguany l'esdeveniment es farà tres mesos abans del que és habitual, i començarà per primera vegada a la Catalunya del Nord. Serà el proper 28 de juny al monestir de Sant Miquel de Cuixà (el Rosselló), on es commemorarà el mil·lenari de la consagració de l'Abat Oliva, considerat un dels pares de la nació catalana i fundador de l'Abadia de Montserrat.

L'homenatge es farà conjuntament amb les entitats de la Comunitat de Sant Miquel de Cuixà i la Flama dels Països Catalans, que contribueixen a que la Flama que ha de recórrer gran part del territori continui encesa de forma permanent. Les dates dels actes centrals del Correllengua són les següents: Al País Valencià el 9 d'octubre, i a Barcelona l'11 de setembre, com es va fer també l'any passat. El Correllengua tancarà les portes també a la Catalunya del Nord, a Perpinyà, a principis del mes de novembre.

La CAL ha informat que s'ha enviat la moció de suport a 1.200 ajuntaments del Principat perquè s'hi adhereixin amb l'objectiu d'incrementar els més de 400 municipis que s'hi van adherir l'any passat. El manifest l'ha fet l'escriptora Isabel Clara Simó on deixa clar que "si no salvem la llengua no salvarem el país" perquè "sense una llengua pròpia faria segles que estaríem assimilats".

Via: Racó Català

L'escola bilíngüe a Madrid

2008-05-24T06:33:00.000-07:00

20.000 persones criden 'Alacant sí' per la diada del 25 d'abril

2008-04-27T06:50:00.000-07:00

Unes 20.000 persones, segons l'organització, van manifestar-se ahir pels carrers d'Alacant en la diada que cada any commemora pel 25 d'abril la batalla d'Almansa de 1707. L'acte, organitzat per Acció Cultural del País Valencià, arrencava amb el lema "Alacant sí!" i "Volem TV3" amb el doble objectiu de reclamar la integritat del País Valencià front la política del PP de separar Alacant de València, i també per reclamar les emissions dels canals de TV3, davant la política del PP de separar el PV del Principat.

Com a anècdota el tren "Jaume I" que duia més de 300 persones des de Barcelona fins a Alacant, passant per diverses localitats, i que organitzava la Federació Llull, va patir un retard de més de tres hores per culpa d'una avaria en una catenària, prop de Xàtiva. La manifestació, però, va fer mans i mànigues per esperar-los a l'estació d'Alacant, en el que seria la tercera aturada de la marxa. La primera fou davant del mercat central, on es va recordar el bombardeig franquista de 1938. La segona a la plaça dels Estels, en memòria de Miquel Grau, assassinat l'any 1977 quan penjava cartells pel 9 d'octubre.

A la marxa hi van assistir nombroses entitats, partits polítics, associacions i representants de tot tipus de sectors i poblacions del país, des del PSPV a CCOO, passant per EUPV, ERPV, l'Institut d'Estudis Catalans, la Federació d'Escoles Valencianes, la Plataforma per la Llengua, el Bloc, etcètera. Durant el recorregut, en el que no es va produir cap incident, es va reclamar amb insistència que es permeti de nou l'arribada del senyal digital de TV3 als repetidors d'ACPV d'Alacant. Els actes van acabar amb el concert final amb Antònia Font, La Gossa Sorda, Betagarri, La Troba Kung-fú i Mugroman.

Via: Racó Català

Paràgraf d'avui

2008-04-26T10:49:00.000-07:00

"En las islas Baleares late la semilla separatista, los castellanos son llamados despectivamente 'forasters' y en la Menorca 'espanyols'. Predican los más exaltados la unión con Valencia y Cataluña para renacer la mal llamada nacionalidad catalana y separarse de España."

Article aparegut al diari madrileny El Heraldo el 1918.

PS: Els nord catalans i algueresos podeu fer ús del traductor de la Generalitat de Catalunya.

Lluís Mesana

Un any d'EstatPropi.cat

2008-04-25T14:18:00.000-07:00

La campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat propi" celebra el seu primer aniversari consolidada entre el sobiranisme i com a referent en la georeferenciació de dades. EstatPropi.cat convida als independentistes d'arreu del país a "donar-se d'alta" i situar-se al mapa dels Països Catalans mitjançant el mapa que la mateixa web ofereix, una campanya que és a punt d'arribar a les 18.500 adhesions. Per explicar les línies bàsiques de la campanya i debatre-les, els seus impulsors organitzaran unes xerrades-tertúlies titulades "Estatpropi.cat, un any sumant il·lusions" que es faran durant maig i juny d'enguany en tots els territoris dels PPCC.

Estatpropi.cat també ha dut a terme nombroses iniciatives de suport a d'altres entitats o campanyes des del seu lloc web, com per exemple la creació de mapes per a la FOLC o Estelada.cat, el suport a la PDD, les nombroses xerrades arreu del país i la participació en projectes com la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent. Estatpropi.cat ha volgut agrair també les persones que han fet seva la campanya i que l'han distribuït de moltes maneres -boca a orella, correus electrònics, actes, missatges-, i que han permès que la campanya arribi ja al 64% dels municipis d'arreu del país.

Via: Racó Català

Confirmen la nul·litat del judici contra els acusats de cremar fotografies del rei espanyol

2008-04-25T14:14:00.000-07:00

L'Audiència Nacional espanyola ha fet pública avui de forma oficial l'anul·lació de la sentència que fa alguns mesos va condemnar als joves Jaume Roura i Enric Stern a quinze mesos de presó i una multa de 2.730 euros per a cadascun d'ells. Segons els magistrats durant el judici es van violar drets fonamentals dels acusats ja que el jutge, José María Vázquez Honrubia, es va negar a permetre'ls fer el seu ús legítim de la llengua catalana, impedint la presència d'un intèrpret a la sala, fet que impedia al mateix tribunal entendre les declaracions dels acusats.

Segons l'alt tribunal espanyol, el jutge es va "desentendre" de les declaracions dels joves, considerant que "no havien volgut declarar", enlloc de fer constar que ho havien fet en català. La resolució definitiva diu que "és una garantia del dret de defensa" emprar una llengua oficial a l'Estat en aquest tribunal. La sentència es va conèixer fa un mes i mig, quan es va filtrar al diari espanyol ABC.

Aleshores l'advocat dels joves acusats, Benet Salellas, ja va dir que aquesta resolució crea jurisprudència, cosa que vol dir que "no es pot tornar a repetir perquè hi ha una resolució de la sala penal que deixa clar que es pot emprar el català". El judici ara doncs s'haurà de repetir però sense vulnerar el dret dels acusats a expressar-se en català.

L'advocat ja havia advertit el dia del judici que la indefensió manifesta que havien causat als seus clients podia provocar la nul·litat del judici. Vázquez Honrubia va ser també denunciat per l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Catalana, per haver impedit l'ús del català a la sala de l'alt tribunal espanyol. La denúncia va ser finalment arxivada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Via: Racó Català

Tot a punt pels actes de demà amb motiu de la diada del 25 d'Abril al País Valencià

2008-04-25T14:13:00.001-07:00

Demà 26 d'abril tindrà lloc la manifestació que cada any convoca Acció Cultural del País Valencià (ACPV) amb motiu de la commemoració de la batalla d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. Enguany la manifestació serà a Alacant, amb el lema "Alacant, sí!", i girarà sobretot al voltant de la reclamació contra el tancament de les emissions dels canals de TV3 d'aquesta demarcació. Es convoca també per fer una "afirmació de la integritat del País Valencià i una reivindicació de la necessitat d'apostar culturalment, econòmicament i mediambientalment per Alacant, davant les polítiques de marginació cultural, econòmica i territorial a què sotmet Alacant l'actual Govern valencià".

La manifestació sortirà de les portes de l'IES Jorge Juan a les 6 de la tarda, i l'encapçalaran els representats de partits polítics, sindicats i entitats que s'hi han adherit, i que són: Eliseu Climent, president d'ACPV, Javier Macho, regidor de l'Ajuntament d'Alacant pel PSPV-PSOE, José Antonio Fernández Cabello, coordinador local d'EUPV, Toni Arques, coordinador local del BNV, Mireia Mollà, diputada a les Corts Valencianes per Iniciativa del Poble Valencià (IPV), Mario Carbonell, regidor de Xixona per ERPV, José De la Casa, secretari local de CCOO-PV, Manolo Serrano, coordinador local del STE-PV, Joan Miquel Rovira Collada, president del Consell de la Joventut d'Alacant, Ernest Blasco, representant de la Plataforma d'Iniciatives Ciutadanes-Compromís pel Territori i de la Unió de Llauradors i Vicent Romans, representant de l'Associació Cívica per la Normalització del Valencià.

Posteriorment al vespre, cap a les 9, hi haurà també a Alacant el concert amb Betagarri, Antònia Font, La Gossa Sorda, La Troba Kung-fú i Mugroman. La Federació Llull ha organitzat autobusos i un Tren especial per a arribar a Alacant.

Via: Racó Català

Principat i País Valencià fan front comú per reclamar canvis en el finançament autonòmic

2008-04-25T14:11:00.001-07:00

Els consellers d'Economia del Principat i del País Valencià, Antoni Castells i Gerardo Camps, es van acostar diferències ahir durant una reunió sobre el corredor del Mediterrani. El conseller valencià va afirmar que "mantindran una postura comuna" en les negociacions de cara als canvis en el finançament autonòmic a l'Estat espanyol. Castells ho va confirmar "PV i Principat mantindran una posició comuna en els principis per a la revisió del model de finançament".

La coincidència del govern valencià amb el català arriba fins al punt que Gerardo Camps va avalar que Catalunya "tingui garantinda la inversió estatal via Estatut d'acord amb la seva riquesa els propers 7 anys", una clàusula del nou text estatutari que el Consell valencià sempre havia criticat amb duresa, i que actualment té recorreguda al Tribunal Constitucional espanyol. Això sí, el conseller valencià va reclamar el mateix tracte per al País Valencià.

El sorprenent gir de l'anticatalanisme habitual a la Generalitat valenciana va continuar quan Gerardo Camps va seguir amb les coincidències entre tots dos territoris "El PV i el Principat necessiten estratègies comunes per a reptes comuns" o la posició comuna que adoptaran davant el nou model de finançament autonòmic "Ens devem als ciutadans, no als partits als que militem i que en un moment determinat ens serveixen per guanyar o perdre eleccions. Ara hem de resoldre els problemes que afecten al nostre territori".

Via: Racó Català

Retiren la bandera espanyola del Palau de Congressos de Barcelona en solidaritat amb en Franki

2008-04-25T14:09:00.000-07:00

Diversos membres de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI) van retirar la matinada de la Diada de Sant Jordi la bandera espanyola del Palau de Congressos de Barcelona. Ho van fer en el marc de la campanya "Subversió per la llibertat" que aquest col·lectiu duu a terme, i en solidaritat activa amb el jove terrassenc -Franki- condemnat a presó per la justícia espanyola per haver provat de retirar una bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa, l'any 2002.

Segons informava el portal Llibertat.cat, el Suprem espanyol ha desestimat fa pocs dies el recurs contra la condemna de 2 anys i 7 mesos de presó del jove per "ultratge a la bandera espanyola" i "atemptat a l'autoritat", de manera que podria acabar entrant a la presó en els propers dies. L'organització Solidaritat Antirepressiva de Terrassa ha organitzat una manifestació el proper 10 de maig a les 6 de la tarda a la Plaça Universitat de Barcelona per protestar contra l'empresonament del jove. Podeu llegir més detalls sobre el cas Franki i el procés judicial posterior ací.

Via: Racó Català

L'AVL aprova una definició de valencià que reafirma la unitat de la llengua catalana

2008-04-25T14:05:00.000-07:00

El nou Diccionari Normatiu de Valencià (DNV) que està elaborant la secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) reafirmarà en la seva definició de la paraula "valencià" la unitat de la llengua catalana al conjunt dels Països Catalans, en la mateixa línia que seguia el famós dictàmen que la mateixa AVL va emetre l'any 2005 (en parlàvem també ací), on s'oficialitzava l'ús de dues denominacions (català i valencià) per a la llengua que comparteixen els territoris de la Corona d'Aragó.

La nova definició del DNV incideix en què el terme "valencià" s'ha usat històricament per a designar la llengua al País Valencià, mentre que el terme "català" ho ha fet per designar la llengua al Principat, Illes Balears, Franja de Ponent i la resta de territoris on la llengua s'ha conservat fins avui. De fet les bases de la definició les fixava el dictàmen de 2005 de l'AVL i per tant el tema no ha presentat majors conflictes. El diccionari haurà de esr revisat i esmenat pel ple de l'AVL d'ací un temps.

El diari Levante-EMV informa així mateix que l'AVL no va voler donar ahir cap informació oficial sobre el tema, i es va limitar a recordar el "caràcter provisional" de les decisions adoptades per les seves seccions, fins que no són aprovades pel ple de l'entitat.

Via: Racó Català

Manifestació de l'EI a Barcelona per la independència

2008-04-25T13:59:00.000-07:00

Unes 600 persones van participar ahir 23 d'abril a la manifestació independentista de Barcelona, organitzada per la nova Esquerra Independentista del Barcelonès. La marxa va començar a la Plaça Universitat a les 7 de la tarda i va acabar a la Plaça del Rei, passant per la Rambla i la Plaça de Sant Jaume. Els manifestants van cridar consignes independentistes i contra diversos partits, a més de mostrar el seu rebuig al transvasament de l'Ebre.

Al final de la marxa va tenir lloc l'acte polític, a la Plaça del Rei, on hi van intervenir els dos portaveus de l'organització per exposar el seu rebuig a les reformes estatutàries i per exigir la ruptura del marc constitucional per tal d'exercir el dret a l'autodeterminació dels Països Catalans. Els portaveus van recordar que el projecte de l'EI del Barcelonès "no és només local" sinó "la plasmació de la comarca del projecte nacional de l'Esquerra Independentista" on conflueixen diverses organitzacions juvenils, polítiques, sindicats i moviments socials.

Durant la lectura del manifest de la Diada es va destacar la precària situació de la llengua catalana en omlts punts dels Països Catalans, la defensa de la qual vol ser un dels elements centrals de la lluita de l'EI. L'acte va finalitzar amb el cant dels Segadors i la internacional, i va fer una crida a la participació massiva dels actes commemoratius del 25 d'abril contra l'ocupació espanyola.

Via: Racó Català

III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia

2008-04-25T13:52:00.000-07:00

Per tercer any consecutiu la Vila de Gràcia celebra la seva Diada de Formentera, organitzada per la Comissió de Festes de Santa Maria (CFSM). La Diada compta amb la col·laboració de la coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, el Consell de Formentera i el Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. La III Diada de Formentera a la Vila de Gràcia comença aquest dissabte 26 d'abril a les 5 de la tarda, amb la projecció d'un documental sobre el mariner anarquista Joan Colomar Torres. A les 7 tindrà lloc una Cercavila que començarà a la plaça Rius i Taulet i travessarà tot el barri fins la plaça de la Virreina, amb convit i ballada popular.

Al vespre, cap a les 9, tast de gastronomia a la plaça del Nord, i després concert de Rock Illenc amb el grup 4 de Copes i Pota Lait, mític ja dels dos darrers anys de la Diada. La Comissió de Festes de Santa Maria espera que la cita d'enguany sigui novament un punt de trobada per molts estudiants pitiüsos a Barcelona, illencs residents al Principat i tots els amics que s'estimen les illes.

Via: Racó Català

Les forces espanyoles ataquen els nord catalans

2008-04-18T07:42:00.000-07:00

El jutge del cas Pla Territorial cridarà a declarar polítics i empresaris de l'Illa

2008-04-18T06:02:00.000-07:00

Aixeca el secret de sumari, però els presumptes implicats encara no tenen cap notificació oficial

X. GISPERT ZEGRÍ/P.C. Palma.

El jutge instructor 6 de Palma, Miquel Florit, aviat farà comparèixer judicialment importants empresaris i representants polítics de Mallorca presumptament implicats, com a testimonis o imputats, en la causa que investiga una sèrie de suposades irregularitats comeses al voltant de l'aprovació de les Àrees de Reconversió Directa previstes pel Pla Territorial de Mallorca.

Ahir, el jutge Miquel Florit aixecà el secret de sumari que pesa sobre aquesta causa des que la Fiscalia Anticorrupció demanà l'aplicació de la mesura per assegurar una bona investigació de les presumptes irregularitats comeses. Aquests presumptes delictes haurien suposat negocis milionaris per mitjà de la requalificació de terrenys a Marratxí, Campos, Sóller, Pollença i Alcúdia, on Anticorrupció desenvolupà la primera fase de la investigació pel cas Pla Territorial.

Els empresaris que aviat podrien passar a declarar davant del jutge i de la Fiscalia Anticorrupció són, sobretot, constructors i promotors, ja que aquesta causa investiga presumptes complicitats entre polítics del Consell i empresaris de la construcció per comprar terrenys qualificats de sòl rústic amb la informació prèvia que després de l'aprovació de les Àrees de Reconversió Directa passarien a ser sòl urbanitzable.

Alguns dels noms dels constructors més importants que han sonat des del dia que Anticorrupció presentà la querella per aquest cas als jutjats són: Mateu Sastre del grup Ibercon, Vicenç Grande del grup Drac, i Fausto Ferrero del grup FER. Aquest darrer ja declarà acompanyat del seu misser, Joan Buades, davant el jutge fa dues setmanes, després que hi compareguessin diversos testimonis.

Així mateix, de moment també es coneix que un dels representants polítics que hauran de comparèixer segur davant el jutge és Bartomeu Vicens (UM) que, com a imputat o testimoni, haurà de contestar les preguntes d'Anticorrupció, ja que quan s'aprovà el Pla Territorial de Mallorca, el 2004, ell era el conseller de Territori del Consell Insular de Mallorca. El jutge Miquel Florit assumí la instrucció d'aquesta causa després que el Jutge d'Instrucció número 1 de Palma, Pere Barceló, s'inhibís del cas, argumentant que té una amistat més o menys íntima amb una de les persones imputades per la querella de la Fiscalia Anticorrupció.Les investigacions del jutge i de la Fiscalia hauran de determinar si amb l'aprovació de les Àrees de Reconversió del Pla Territorial es cometeren alguns dels tres delictes següents: prevaricació, tràfics d'influències i/o informació privilegiada.

Via: Diari de Balears

La llei d'habitatge s'aprovarà amb més protecció del sòl rústic

2008-03-29T06:06:00.000-07:00

El conseller Carbonero n'assumeix els canvis per poder assolir l'acord polític

LLUÍS PLANAS. Palma.

El conseller Jaume Carbonero té assumit que el seu projecte de llei urgent per impulsar la construcció d'habitatges socials s'aprovarà amb modificacions pel que fa a recórrer a la reclassificació directa de sòl rústic actual que està comprès en árees de transició previstes al Pla territorial.

Aquest és el punt que té bloquejat el projecte de llei, després de l'oposició manifestada per la nova direcció d'UM, i secundada pel Bloc, que es pugui contemplar aquesta possibilitat. Les negociacions entre els socis del Pacte estan en marxa i es concretaran la setmana que ve, però el marge de maniobra és molt reduït perquè el termini de modificació al Parlament, amb esmenes, acabà fa temps.

La possibilitat que s'està contemplant és arribar a un acord per eliminar alguns dels apartats de la llei, que al Parlament es vota punt per punt, que signifiquen els elements desacord. L'altra alternativa implicaria transaccionar les esmenes presentades pel PP que afecten a aquests punts, i es descarta que els populars ho permetin.

Amb tot, el responsable d'Habitatge del Govern es mostrà ahir «tranquil» i «convençut» que el text s'aprovarà i no haurà de ser retirat de la seva tramitació en el Parlament, encara que va admetre que espera que hi hagi modificacions en la seva redacció. «No contempl un escenari en què la llei decaigui en la seva totalitat», va dir manifestant que «confiam que d'aquesta discussió i votació -en comissió i ponència parlamentària- surti un text el més semblant possible al que va aprovar el Consell de Govern: això és en allò que nosaltres confiam».

Carbonero no volgué entrar a valorar si està disposat a renunciar que el projecte de llei inclogui l'opció de recórrer a les àrees de transició, però assegura que l'objectiu essencial de la nova norma, començar a construir 5.000 habitatges socials durant aquesta legislatura, podria ser possible sense arribar a fer-la servir.

Així, va explicar una altra vegada que la intenció d'obrir la possibilitat de recórrer a la compra de sòl rústic actual per reclassificar-lo, sempre com a darrera opció, és que es produeixi una «aproximació en preus» amb les ofertes que hi haurà de sòl urbà i urbanitzable, és a dir, augmentar l'oferta perquè baixin els preus en la demanda pública de sòl que es vol fer.

Carbonero també va criticar les posicions en contra de la llei que es redueixen a dir que no es pot construir en sòl rústic. «Comprenc que és molt fàcil fer aquestes afirmacions, però la llei no contempla de cap manera la possibilitat de fer ni un sòl habitatge en sòl rústic», va dir.

També va recordar que pel que fa a les àrees de transició allò que es pretén és «poder avançar la transformació urbanística de terrenys que ja estan qualificats amb una vocació urbana». «Així ho preveu el Pla territorial», va dir, alhora que apuntava que va ser aprovat per UM, «quan els municipis adaptin els seus planejaments».

Via: Diari de Balears

Duran creu que votar en contra de Bono perjudicaria CiU i defensa l'abstenció

2008-03-27T12:09:00.000-07:00

El portaveu de CiU i cap de llista de la federació nacionalista al Congrés espanyol, Josep Antoni Duran i Lleida, va dir ahir que el socialista José Bono "pot ser un bon president del Congrés", i va defensar que la federació s'abstingui en la votació per elegir el proper president de la cambra baixa espanyola. Segons Duran votar-hi en contra podria deixar fora CiU de la presència a la mesa del Congrés, que segons el líder democristià és "molt important".

Duran va fer aquestes declaracions a diverses emissores, entre elles RAC1 i Antena 3, on també va dir en referència a Bono que "si no comença amb la confiança de CiU, se la podrà guanyar durant la legislatura", i va afegir que "personalment" no ha tingut cap problema amb Bono, amb qui té "una bona sintonia". Les declaracions de Duran contradiuen el sentir general a CiU i sobretot a CDC, que veuen amb recel que el PSOE imposi la seva elecció a CiU com a contrapartida per votar el representant de la federació a la mesa del Congrés. Mas deia aquesta setmana que CiU "prendria nota" si el PSOE els condicionava d'aquesta manera.

La decisió final de CiU es prendrà dilluns, on la direcció triarà al sentit del vot de la federació.

Via: Racó Català

L'abat de Montserrat demana al Vaticà que aturi l'agressivitat de la COPE contra Catalunya

2008-03-27T12:07:00.000-07:00

L'abat en funcions de Montserrat, Josep Maria Soler, va confirmar ahir en una conferència al Fòrum Europa que recentment ha estat en contacte amb la Santa Seu, acompanyat de diversos bisbes catalans, on ha demanat al Vaticà que intercedeixi davant la cadena COPE espanyola i modifiqui alguns dels programes que emet i que són clarament "agressius amb Catalunya". Segons l'abat, alguns d'aquests programes de la COPE i els seus presentadors donen una imatge de l'emissora episcopal espanyola excessivament propera "a un partit polític concret".

Per Soler hi ha molts bisbes que "no estan d'acord" amb els continguts, les formes i les actuacions de la cadena dels bisbes de l'Estat espanyol, i va recordar que "ja hi ha hagut altres gestions" davant del Vaticà pel mateix motiu. Soler també es va mostrar "sorprès" pel fet que la COPE mantingui aquesta línia ideològica agressiva tenint en compte les nombroses "gestions" que s'han fet per aquest tema, que segons ell "preocupa, i molt" a bastants bisbes, ja que dóna una imatge agressiva i intolerant enlloc de transmetre pau i serenor.

L'abat ha matisat, però, que no volia "desqualificar la COPE en el seu conjunt" sinó només els responsables d'aquesta línia agressiva i excessivament vinculada a un partit polític.

Via: Racó Català

El president d'Extremadura diu que publicar les balances fiscals és 'immoral i injust'

2008-03-27T12:06:00.000-07:00

El president de la Junta d'Extremadura (Estat espanyol), el socialista Guillermo Fernández Vara, ha dit avui que el concepte de "balances fiscals" l'empren "alguns" per "mirar de condicionar el finançament autonòmic", segons han publicat diverses agències de notícies. Per Fernández Vara caldria parlar de conceptes com ara "transvasament de ciutadans" o "balança de persones", i analitzar perquè alguns indrets de l'estat tenen "indústries generadores de riquesa" i d'altres no.

El president d'Extremadura ha dit també que era "immoral, injust i desgavellat" publicar les balances fiscals amb l'objectiu de condicionar el finançament de les autonomies de l'Estat. Fernández Vara doncs s'ha presentat com a algú "totalment contrari" a la publicació de les balances fiscals, un fet que segons ell podria lesionar "el principi de solidaritat". Vara és partidari de la manca de transparència i de la opacitat pel que fa a les contribucions que els diferents territoris de l'Estat fan a les arques estatals, ja que així "s'és solidari amb el conjunt d'un país i no només amb una comunitat".

Via: Racó Català

UM veta l'aprovació dels pressuposts i deixa els seus socis del PSM en minoria

2008-03-26T00:20:00.000-07:00

El pacte de governabilitat que varen subscriure ambdues formacions es dóna per acabat

ELENA BALLESTERO. Búger.

Els dos regidors d'UM a Búger, Manuel Patiño i Francesc Ferrer, van vetar ahir vespre l'aprovació dels pressuposts de 2008, que presentaven a ple els seus socis de govern del PSM, per la qual cosa tal dia com avui es dóna per trencat el pacte de governabilitat del municipi, que aparaularen in extremis ambdues formacions cinc minuts abans que Pere Perelló (PSM) fos nomenat batle, el 16 de juny passat.

Ambdues formacions van acordar, llavors, subscriure un document escrit amb les condicions que regirien el pacte de govern, per evitar que es repetissin els conflictes que van estar a punt d'acabar amb el pacte durant la legislatura passada quan, essent batle Pere Perelló (PSM), Manuel Patiño (UM) va deixar d'assistir a alguns plens i va deixar el seu soci en minoria. Malgrat el compromís de posar aquesta vegada les condicions del pacte per escrit, el document no va arribar a ser rubricat per cap de les formacions que avui governen a Búger.

La falta d'enteniment entre Pere Perelló (PSM) i Manuel Patiño (UM) ha estat més que evident des de principi de legislatura. El detonant de la crisi ha estat, ara, la proposta del batle, Pere Perelló, i del seu equip de confiança d'aprovar un refinançament dels préstecs que l'Ajuntament té pendents per agrupar-los en un únic crèdit a deu anys amb una cadència pels pròxims dos anys. Durant aquests dos anys l'Ajuntament no pagarà capital i podrà així fer front al pagament de les inversions previstes sense necessitat de contractar un altre préstec. Part de les inversions corresponen a obres ja executades o en execució, i que s'havien de finançar en anualitats.

UM no està d'acord amb el sistema que proposa el seu soci de govern per reflotar els comptes municipals. «El que Pere Perelló vol és tenir doblers per a la seva gestió mentre sigui batle i que després jo no pugui fer res durant els darrers dos anys de legislatura», va dir ahir Patiño, que proposa «que el període de cadència del crèdit sigui de quatre anys en lloc de dos, perquè siguem batles en les mateixes condicions». Patiño demana que s'aturin les noves inversions i que es retalli la despesa corrent. Sense el suport de Patiño el PSM queda en minoria amb l'oposició dels dos regidors d'UM i quatre del PP.

Via: Diari de Balears

Carod-Rovira descarta presentar-se a la reelecció com a president d'ERC

2008-03-26T00:19:00.001-07:00

L'actual president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha dit avui que no optarà a la reelecció del seu càrrec dins el partit, perquè segons ell ara cal "unitat i renovació" per "deixar pas a una altra generació que aporti noves idees". Carod també ha anunciat que renunciarà a tenir qualsevol càrrec de responsabilitat dins el partit al proper Congrés d'Esquerra, el 7 de juny, quan és previst també que el partit faci unes "primàries" per escollir nou president i secretari general, entre d'altres càrrecs de direcció.

Carod ha dit també que per ell la renovació interna que cal a ERC gira al voltant de tres eixos, que són: un canvi de cultura política per passar d'idees de resistència i oposició a una vocació de majories que permeti "guanyar legitimitat i serietat", un canvi en el model de partit que impliqui "deixar de tenir una estructura interna de partit petit" que garanteixi "la democràcia interna" i el faci "més obert", i una "renovació de persones" als principals llocs de decisió del partit.

Carod ha confirmat també que la seva voluntat és que Esquerra continui a la Generalitat la present legislatura, perquè "Esquerra és un partit seriós que sabrà mantenir els acords fins que s’acabi la legislatura" i ha dit que ERC no es veurà forçada a deixar-lo perquè ""no hi ha cap procés de sobirania que s’hagi fet des de l’oposició". Carod creu que Esquerra "ha guanyat la batalla ideològica de fer del sobiranisme una idea cabdal" i per això espera que el partit consolidi el seu espai electoral.

Tot i la seva renúncia a la reelecció com a president del partit, Carod sí que s'ha postulat per ser el cap de llista de les properes eleccions a la Generalitat de Catalunya, uns comicis que si no hi ha cap avançament seran el 2010. Diu que se sent amb "energia i il·lusió" per encarar el repte "si ho volen els militants", i ha proposat fer unes altres primàries si hi ha més d'un candidat.

Malgrat el que pugués semblar, el "sector Carod" no renunciarà així a la presidència i a la secretaria general d'Esquerra a les primàries del 7 de juny, ja que té intenció de promoure determinades persones del seu entorn per als càrrecs de direcció, tot i que qui sí que renúncia explícitament a presentar-se és el mateix Carod-Rovira.

Via: Racó Català

Un domini .cat per a la Generalitat valenciana ?

2008-03-26T00:17:00.001-07:00

Des de fa alguns mesos existeix un domini .cat que redirecciona al lloc web oficial de la Generalitat valenciana (gva.es). Es tracta de Gva.cat, un domini registrat al desembre de 2007 per algú que sembla no tenir cap relació amb l'administració valenciana. Aquest és un dels punts que consten a la darrera actualització del Baròmetre de la WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics).

L'actualització recull també que per primer cop el sector de Grans Empreses i Multinacionals d'aquest baròmetre ha superat el 30% de planes web amb versió en català. Així mateix diverses empreses com Majorica, Select ETT o La Seda Barcelona han incorporat el català als seus llocs web. La WICCAC recull també l'ús del domini illesbalears.cat per part del govern de les Illes Balears, un fet del que ja en vam informar fa algunes setmanes.

Via: Racó Català

Acord als diversos sectors d'ERC per a elegir la nova direcció del partit

2008-03-21T06:16:00.001-07:00

Representants dels quatre principals sectors d'ERC, és a dir, el de l'actual president, Carod-Rovira, el del secretari general del partit, Joan Puigcercós, i els dos principals sectors crítics, Reagrupament.cat de l'exconseller Joan Carretero i Esquerra Independentista, del diputat Uriel Bertran, s'han reunit avui a Barcelona i han acordat que l'elecció dels propers secretari general i president d'Esquerra es farà en unes primàries amb sufragi universal de tots els militants. Serà el 7 de juny d'enguany, una setmana abans del congrés del partit.

La trobada ha servit per pactar també el procés d'elecció d'aquests càrrecs. Els militants d'ERC podran votar de 9 del matí a 8 del vespre del 7 de juny, i ho podran fer a les urnes que trobaran a totes les seus del partit de cap de comarca. Es constituirà també una comissió organitzadora que vetllarà pel bon desenvolupament de la jornada. Els quatre sectors però no s'han posat d'acord en el nombre mínim de firmes que caldran per presentar candidatura a aquests dos càrrecs. Tot i que els estatuts diuen que cal l'aval del 10% de la militància (o sigui uns 1.000), RCat i EI s'han mostrat contraris a qualsevol impediment.

No obstant al final l'acord inclou que serà l'executiva del partit qui decidirà el nombre de signatures que caldrà presentar, per evitar que hi hagi un excés de candidats. S'especula que finalment el nombre mínim podria quedar establert en un 5%, o sigui, el suport explícit d'uns 500 militants del partit.

Segons l'acord el partit cedirà locals de tot el país a les candidatures per a que hi celebrin els seus actes, així com l'enviament de propaganda per una o altra candidatura, que sufragarà el mateix partit. Es facilitarà també el vot per correu.

Via: Racó Català

Els mitjans audiovisuals del Principat fomenten el bipartidisme espanyol

2008-03-21T06:10:00.000-07:00

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha analitzat la informació política de la campanya per a les darreres eleccions espanyoles, que van tenir lloc el passat 9 de març, i ha constatat que hi ha "tendència a la bipolarització" cap als dos partits majoritaris espanyols, PP i PSOE. Així ho confirma el seu informe sobre el pluralisme a les ràdios i les televisions.

L'estudi ha analitzat les informacions polítiques sobre aquestes eleccions, entre el 22 de febrer i 7 de març, als informatius i magazins de TV3, Canal 33, TVE - Catalunya, Barcelona TV, Canal Català, 8TV i Locàlia, i Catalunya Râdio i COM Ràdio. Segons l'informe els líders dels dos principals partits espanyols, Zapatero (PSOE) i Rajoy (PP) van aparèixer als canals de Televisió de Catalunya (TVC) més temps que qualsevol dels candidats de la circumscripció de Barcelona, amb l'excepció del candidat de CiU, Duran i Lleida, que obté una posició intermitja a l'estudi.

El CAC també constata que les "qüestions programàtiques" i els temes que afecten directament la societat, com ara les infraestructures, continuen en un segon pla mediàtic, mentre que gairebé el 34% de la informació durant la campanya es va referir directament a dinàmiques polítiques pures -disputes entre partits, referències a d'altres partits, i pactes electorals-.

Via: Racó Català

El 'Justícia d'Aragó' ja disposa de plana web en català

2008-03-21T06:08:00.000-07:00

El lloc web del "Justícia d'Aragó", l'equivalent del Síndic de Greuges a la resta del país, ja disposa de les versions catalana i aragonesa del seu lloc web, a més a més de la castellana i l'anglesa. La figura del Justícia d'Aragó neix a finals del Segle XII per a fer de mediador entre la noblesa i el rei, i llur disputes. Aleshores el Justícia d'Aragó era la segona institució més important de la corona d'Aragó, després del Rei.

En l'actualitat no jutja ni dicta sentències com abans, però intervé igualment als conflictes supervisant l'actuació de l'administració de l'Aragó, i emet suggeriments, recomanacions i informes d'acord amb les seves competències. Podeu trobar més informació a la plana dedicada al Justícia d'Aragó de la Viquipèdia.

Via: Racó Català

L'Alguer veurà TV3

2008-03-21T06:02:00.000-07:00

La Fundació Alguer Liberada, juntament amb l'ajut de l'Obra Cultural de l'Alguer, han aconseguit que aquesta mateixa setmana els habitants d'aquesta ciutat de l'illa de Sardenya puguin començar a rebre el senyal de Televisió de Catalunya (TVC). Totes dues entitats han preparat una televisió local en català amb contingut propi combinat amb programació de TV3.

El president de la Fundació, Pasquale Chessa, ha dit que en principi s'intentarà emetre un telenotícies cada hora, amb una veu "en off" que retransmetrà les notícies. Tot i que els mitjans tècnics ja estan a punt, la programació local, que duran a terme periodistes algueresos, encara no s'ha completat. Entre aquests continguts locals hi haurà debats i entrevistes, a part de reportatges d'actualitat. La idea és combinar-ho amb programació de TVC per a poder arribar tant a notícies locals com d'abast nacional.

Via: Racó Català

Ridao carrega contra el sector Carod pels anuncis del seu blog al Google

2008-03-21T05:58:00.000-07:00

El cap de llista d'ERC a les darreres eleccions espanyoles i antic portaveu del partit al Parlament de Catalunya, Joan Ridao, ha acusat avui de dur a terme "maniobres poc transparents" a aquells que demanen "joc net". Ridao ha fet referència als anuncis apareguts aquesta setmana a través del sistema Google AdSense -com el que empra Racó Català- en el que s'hi han pogut veure anuncis del nou bloc de Josep-Lluís Carod-Rovira.

Els anuncis del bloc de l'actual president d'Esquerra també continuen sortint quan es fa alguna cerca a Google amb alguna de les paraules que s'ha triat per a relacionar-hi el bloc de Carod. Ridao ha criticat que entre aquestes paraules triades hi hagués "Puigcercós", fet que feia que en cercar-hi el nom de l'actual secretari general d'ERC aparegués com a enllaç patrocinat el bloc de Carod-Rovira. Ridao ha dit literalment que no és joc net "pagar perquè quan es posi al cercador Google determinades paraules clau o noms de dirigents d'Esquerra, et redireccionin cap a un altre que no és el que demanaves o buscaves'.

Malgrat aquestes afirmacions això no és exactament el que suceeix quan es cerca algun dels termes proposats per a un anunci del Google AdSense. El cercador Google ofereix per a qualsevol terme un seguit de resultats que no depenen dels diners dels anunciants sinó de la rellevància interna dins el cercador. El que sí que apareixen com a "enllaços patrocinats" (de pagament) són els anunciants, ben visibles, però mai Google no redirecciona una cerca a una determinada pàgina segons els designis d'un anunciant, sinó que ordena els resultats en funció de la rellevància que l'algoritme del cercador els atorga.

Via: Racó Català

El dia de la Bèstia Catalana

2008-03-21T05:53:00.000-07:00

El Servei de Salut de les Illes canviarà la seva política lingüística gràcies a l'OCB

2008-03-21T05:43:00.000-07:00

De resultes de les queixes que l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear (OCB) ha rebut durant els darrers temps sobre el Servei de Salut de les Illes Balears (IB-Salut), l'entitat va demanar una reunió amb el director d'aquest organisme, Josep Pomar. La reunió s'ha dut a terme aquesta setmana, i l'OCB ha exposat davant Pomar l' "incompliment generalitzat" de la Llei de Normalització Lingüística que impera a l'IB-Salut, com per exemple nombrosos casos d'incapacitat lingüística en llengua catalana de metges i infermeres, la contractació de personal administratiu sense coneixements mínims de català, l'ús exclusiu del castellà en nombrosa documentació interna i en la que s'envia als pacients, absència total del català a la major part de llocs web dels hospitals públics illencs i la retolació exclusivament en castellà a l'interior de molts d'aquests centres.

Així mateix l'OCB ha denunciat casos d'agressions verbals de personal sanitari contra usuaris i pacinets de l'IB-Salut pel fet d'haver-se expressat en català, fet que s'agreuja sobretot en casos on l'estat físic del pacient és greu i la dificultat per parlar en una llengua que no és la materna és evident. L'entitat també ha tirat en cara al director de l'IB-Salut que aquest organisme no exigeixi com a requisit per a les seves convocatòries de personal el fet d'entendre la llengua catalana.

Pomar ha reconegut així mateix davant l'OCB que la llengua catalana ha patit "un retrocés" a l'IB-Salut els darrers anys, i s'ha posat com a objectiu important d'aquesta legislatura "normalitzar" la llengua. El director de l'IB-Salut ha afirmat així mateix que enviarà una ordre al personal d'aquest organisme perquè respecti els drets lingüístics dels catalanoparlants, i ha admès que cal una auditoria lingüística als centres per dur a terme un Pla de Normalització de la llengua.

Pomar en canvi ha dit que el requisit lingüístic a les oposicions per als metges i infermers és "impossible" però que sí que es pot fer en el cas del personal administratiu. El que sí ha promès Pomar que farà l'IB-Salut serà revisar tots els punts citats per l'OCB on la presència de la llengua catalana és pràcticament inexistent, fins al punt d'estudiar un canvi del programari dels equips de l'organisme, que actualment només permeten treballar-hi en castellà. Així mateix el director de l'IB-Salut ha acceptat destinar des d'ara una part del seu pressupost a normalitzar la llengua perquè la situació millori i s'iguali mínimament a la presència del castellà. Pomar s'ha posat com a termini tres anys per a aconseguir-ho.

L'OCB ja havia demanat la fi de la discriminació dels catalanoparlants a l'IB-Salut ara fa uns mesos.

Via: Racó Català

Macià i Companys

2008-03-15T16:46:00.000-07:00

Mai no és tard!!!

2008-03-15T15:26:00.000-07:00

Nobles 25.000

2008-03-13T10:58:00.000-07:00

Tenen dret a lamentar-se totes les persones que han donat suport en cos i ànima a Unitat i que ara pateixen sentiment de fracàs. Tenen dret a lamentar-se de com s'ha desenvolupat la campanya. Però al que no tenen dret, en nom dels seus fills i de l'estima que han demostrat al seu país, és a tirar els trastos per la borda. Aquest sí que seria un gran error. El país té moltes virtuts, però també un maleït defecte que ens ha refrenat al llarg dels segles: un neuròtic pessimisme que tard o d'hora acaba desembocant en autoodi. Unitat ha estat un dels grans èxits polítics dels darrers trenta anys. Només la capacitat d'entesa de persones d'origen polític i social tan divers per estima al país aporta moltíssima fe en el futur, en les pròximes generacions i en el que representa la nostra personalitat, llengua i cultura.

Aquests dies passats Unitat ha rebut duríssims i cruels atacs per part d'alguns ressentits. Són els mateixos que alabaven Matas ara fa només deu mesos. Són els mateixos que rosegaren claus quan veieren que els diferents partits nacionalistes illencs donaren suport a un govern de canvi i de progrés a les Balears. Són els mateixos que no han pogut pair que el PP passi a l'oposició. Són els que han amagat el cap sota l'ala quan Matas fugia cap a Miami deixant els seus amb un pam de nassos. Aquests són els enemics d'Unitat. Ben poca cosa, certament.

Era lògic que al primer intent la cosa no anàs bé. Era comprensible que alguns no veiessin en Pere Sampol el candidat més adient, o que la campanya electoral s'hauria d'haver fet d'una altra manera. Tot és opinable. Però allò essencial es va aconseguir: una candidatura única nacionalista en un país que fins fa un quart de segle només era una provincia que habla un dialecto. En termes històrics la passa és gegantina i tal volta sigui recordada d'aquí a moltes dècades, quan tots nosaltres ja siguem morts.

La Història no la fa un fet concret, sinó una suma perseverant i toçuda d'acords. Un èxit no és res més que una suma intel·ligent de fracassos. Allò important no són els fracassos, allò que compta és la suma. Res del que ens envolta no és fruit d'una sola derrota o d'una sola victòria, sinó de fil a l'agulla d'avis a néts, de mares a filles.

Els cipaios del matisme fan sabonereta a la boca d'alegria: «Unitat només ha tret 25.000 vots!». Diuen això perquè no són nacionalistes (fugirien també si poguessin?) i perquè no comprenen què significa el nacionalisme democràtic, què implica la transformació d'una banda de germans mal avinguts en una pàtria. No és nou. Sempre s'ha fet befa covarda dels que són capaços d'unir-se per lluitar contra l'espoli extern material i cultural.

Una vegada, a Boston, fa més de 200 anys, una al·lota cosí una bandera. Un grup d'homes, que no sabien cosir, li explicaren com la volien: «Desitjam que dugui un quartó blau, perquè el cel ens fa a tots iguals. I volem que dins aquest quartó hi hagi tretze estrelles, perquè ja no suportam ser colònies i desitjam que els nostres estats brillin ben amunt. I volem que hi posis barres vermelles, que representin la sang de les nostres mares, que ens uneix a elles i a la terra on hem nascut. I desitjam que enmig de cada vermell hi posis barres blanques, que representin la nostra llibertat i la capacitat de decidir conforme al sentit comú, que un dia es dirà constitució. I per fer immortals aquests principis empenyoram les nostres vides, les nostres hisendes i el nostre sagrat honor».

Aquella al·lota, com una aranya d'art subtil, cosí i cosí. I un dia aquella bandera s'aixecà altiva i orgullosa en un poblet que es deia Concord. Formaren línia devora ella mestres d'obra, metges, impressors, mestres d'escola, missers, pagesos, botiguers, comerciants i escriptors. No eren 25.000. No eren 2.500. No eren 250. Eren 57. Plantaren cara a un regiment de mercenaris del rei Jordi. Com és natural, aquells 57 patiren una pallissa de ca extern. Però, tossuts, hi tornaren. L'autoestima els hi obligava. No parlaren de fracàs. No sentien autoodi. Les seves barres es tornaren a aixecar a Lexington. I ja eren més. I un dia foren 25.000. I aquell matí un dels seus capitans, John Adams, que arribaria a president dels Estats Units d'Amèrica, digué als seus 25.000: jo som un guerrer, però jo som un guerrer perquè el meu fill pugui ser un pagès. I el meu fill serà un pagès perquè el seu fill sigui un poeta. I els néts dels poetes aixecaren la primera potència mundial. Han passat més de dos segles des que una al·lota es posà a cosir sang i llibertat, arrels i cel igualitari. Ara l'orgull de ser el que som es pot edificar des de la pau, per la força de la raó i la perseverança democràtica. I així serà, per la nostra autoestima.

Nobles 57! Nobles 25.000!

Joan Riera. Periodista.

Via: Diari de Balears

Esquerra: Comencen les corredisses

2008-03-12T23:48:00.000-07:00

Guerra oberta més o menys dissimulada a ERC entre els seus dos màxims líders, el secretari general del partit, Joan Puigcercós, i el seu president, Josep-Lluís Carod-Rovira, pel control del partit. Puigcercós dimitia aquest dilluns com a Conseller de Governació de la Generalitat per "dedicar-se al partit" després dels nefastos resultats de les darreres eleccions espanyoles, celebrades aquest darrer diumenge. La decisió va irritar Carod, entre d'altres coses perquè se'n va assabentar a través del president Montilla, i no pel seu propi partit. Carod també criticà la decisió de Puigcercós per ser "exclusivament personal", mentre que aquest havia insinuat que era una decisió del partit, i qualificava d' "absurd" que Carod cerqués la polèmica en la seua dimissió.

Un cop ací, Carod "contraatacava" a darrera hora d'ahir en una entrevista a TV3 carregant contra l' "estil Puigcercós" de voler ser alhora govern, oposició i antisistema: "ERC ha de triar si vol continuar amb tics d’oposició, antisistema, o vol fer el que li correspon a un partit de govern". Carod criticava de forma poc dissimulada la participació de Puigcercós a la manifestació de Perpinyà contra la MAT. Carod barrina donar un gir estratègic a Esquerra, posant en qüestió l'estructura assambleària del partit, per "netejar-la" dels "tics antisistema" de l'entorn Puigcercós.

A part es preveu que Joan Puigcercós assumeixi un "paper central" al grup parlamentari d'ERC al Parlament de Catalunya, un cop ha deixat enrere el càrrec de conseller. Tot i que no és segur que assumeixi la presidència del grup parlamentari d'Esquerra, sí que hi tindrà un paper "destacat" conjuntament amb l'actual portaveu adjunta, Anna Simó, que amb la marxa de Joan Ridao al Congrés espanyol estava previst que assumís aquesta tasca.

A part i mentre la disputa pel lideratge continua, els corrents crítics majoritaris dins el partit continuen prenent posicions. Uriel Bertran, d' "Esquerra Independentista", criticava ahir la disputa pel lideratge entre Carod i Puigcercós, i feia una crida a la calma en benefici del partit. Joan Carretero per la seua banda, qui ha restat mut fins ara des del darrer Congrés Extraordinari d'ERC, té previst retornar el seu corrent crític "Reagrupament.cat" a l'escenari públic ben aviat. Així les coses, el proper Congrés Nacional d'Esquerra, que finalment s'ha avançat al juny, es preveu explosiu.

Via: Racó Català

Puigcercós abandona el govern de la Generalitat i Esquerra avança el seu congrés nacional

2008-03-10T14:43:00.001-07:00

L'espectacular enfonsament d'ERC als resultats dels comicis espanyols d'ahir, on va passar de 8 a 3 escons després de perdre més de 350.000 vots, han tingut avui la primera conseqüència visible. El fins ara conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat i secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha anunciat avui que abandona el seu lloc al govern per "dedicar-se" al partit, tot i que ha aclarit que l'acord de govern amb PSC i IC-V a la Generalitat "es manté intacte".

Puigcercós ha dit que la seva intenció és "redreçar el partit" tot fent "un esforç per sumar". El ja exconseller ha anunciat també que a la reunió de l'Executiva Nacional del partit, celebrada aquest mateix matí, s'ha decidit avançar el proper Congrés Nacional d'ERC al juny, enlloc de la data prevista que fins ara era a la tardor. Aquest Congrés tria els alts càrrecs, president i secretari general del partit, en defintiva, l'Executiva que dirigirà Esquerra els propers anys.

En aquest sentit a darrera hora d'ahir i un cop confirmada la plantofada electoral, el corrent crític autodenominat Esquerra Independentista, amb el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran al capdavant, va emetre una nota de premsa on afirma que els resultats d'aquestes eleccions "certifiquen el final d'un cicle del catalanisme" i la "necessitat d'un canvi d'estratègia a ERC". El corrent crític recorda que l'objectiu d'ERC "era prendre vots al PSC" i en canvi "la realitat és que el PSC creix o es manté i nosaltres no parem de baixa". Segons EI això demostra que "l'estratègia actual d'ERC és equivocada" ja que "voler fer bo al PSOE i reforçar el PSC a les institucions és alimentar una lògica centralista on els PPCC sempre hi sortiran perdent".

EI afirma també que "La governabilitat per si sola no aporta vots si no va acompanyada d'ambició política i saber fer al govern. La governabilitat per la governabilitat, sense capacitat real de bastir estructures d'estat, sense possibilitat legal d'afrontar les reformes necessàries per tirar endavant el país, sense el finançament adequat ni les competències, està passant factura a l'independentisme parlamentari".

L'altre sector crític important a Esquerra, el "Reagrupament.cat" que lidera l'exconseller Joan Carretero, no s'ha posicionat -de moment- en cap sentit sobre el futur del partit.

Via: Racó Català

Veiem les nostres desfetes esperances, i fem autoreflexió

2008-03-10T11:00:00.000-07:00

El bipartidisme espanyol barra el pas a Unitat

2008-03-10T10:28:00.000-07:00

La coalició nacionalista queda molt lluny dels 45.000 vots necessaris per tenir un diputat

F.MARÍ. Palma. «Ens hem mogut dins un bipartidisme amb una campanya marcada pel vot de la por més enllà de la realitat política». D’aquesta manera, el candidat d’Unitat al Congrés, Pere Sampol, es dirigia ahir vespre a una militància una mica desencantada. Amb poc més de 25.500 vots (5,4%), la coalició nacionalista quedava ben lluny d’assolir la seva fita, «un diputat a Madrid per situar una veu independent al Congrés que parlàs dels problemes dels mallorquins», explicava Sampol.

Faltava un quart per a les onze quan els quatre candidats d’Unitat al Congrés i al Senat, Pere Sampol, Margalida Miquel, Jaume Sansó i Helena Inglada, varen pujar a l’estrada per dirigir-se als poc més de tres-cents militants de les cinc formacions que s’havien congregat a Can Domenge. Els somriures es mostraven amb comptagotes malgrat que la gran majoria estava convençuda de la feina feta: «Hem calat als municipis i en molts hem assolit el 10 per cent dels vots, la gran dificultat ha estat Palma». Aquest era el principal argument que donaven les bases nacionalistes per donar crèdit a uns resultats que no s’imaginaven tan retallats i tan lluny dels 45.000 vots necessaris.

Sampol, però, va saber treure el costat positiu que, segons ell, gràcies a Unitat per les Illes els dos grans partits estatals han hagut d’assumir compromisios per l’Arxipèlag en matèria de finançament i inversions. «No ho dubteu, eixigirem aquests compromisos!». El gran enigma de la nit fou la continuïtat d’aquesta coalició nacionalista amb vista a un futur. Sampol deixà la porta oberta en destacar la «bona relació» entre candidats i partits i en exclamar que «a partir d’ara, nosaltres som amics. Això vol dir que la tasca ha de continuar», sentencià mentre es fonia amb abraçades amb els quatre candidats i el públic aplaudia. Més prudent es mostrà el president d’UM, Miquel Nadal, qui no volgué fer declaracions mentre que la seva candidata, Margalida Miquel, apuntava que «no seré jo qui tanqui aquesta porta». Per la seva banda, Joan Lladó apuntà que la coalició nacionalista és una «via per perfeccionar» i Biel Huguet assenyalava que «caldrà analitzar-ho». Uns resultats que no faran història per a una coalició que, com digué Sampol, «més endavant per ventura ho aconseguirem».

Via: Diari de Balears

Desgràcia Electoral

2008-03-09T14:32:00.000-07:00

Al Principat ERC, passa de 8 a 3 escons; a ca nostra, Unitat per les Illes ha fracassat estrepitosament; i del País Valencià crec que no calen comentaris.

Com a demòcrata convençut he de dir que, davant aquesta catàstrofe electoral, la democràcia ha fracassat, el poble català arreu del territori ha entrat definitivament en coma.

Realment hem de consentir que els analfabets decidesquin el futur de la nostra nació?
NO AL VOT ANALFABET!!!

Lluís Mesana

Suport del món cívic, cultural i social a Unitat per les Illes

2008-03-08T11:36:00.000-08:00

Una quarantena d'intel·lectuals de tota índole han donat suport a la coalició illenca Unitat per les Illes com a "instrument de canvi" davant "iniciatives de despersonalització i banalització" de les Illes Balears i Pitiüses. Destacats escriptors, artistes, professors, periodistes i personalitats del món cultural, tant de les Illes com de la resta del país, es van reunir ahir amb els candidats d'Unitat per les Illes al Congrés espanyol, Pere Sampol i Margalida Miquel, i al Senat, Helena Inglada i Jaume Sansó. A la reunió hi han assistit també diversos dirigents polítics dels partits que donen suport a la candidatura.

Unitat per les Illes ha rebut el suport de: Aina Ferrer Torrens, Alfred Bosch i Pasqual, Antoni Marimon, Antoni Torrens, Antònia Vicens, Bernat Nadal, Bernat Joan, Biel Florit, Carme Llull, Cathy Sweeney, Conxa Forteza Bruno, Damià Pons Pons, Francesca Palou, Guillem Frontera, Hèctor López Bofill, Hilari de Cara, Isabel Peñarrubia, Jaume Rosselló Mir, Jaume Sastre, Joan Lacomba, Joan Lladonet, Joan Miralles, Joan Perelló, Josep Antoni Grimalt, Josep Lladó, Josep Palou, Josep Rosselló, Lluís Maicas, Manel Marí, Maria Victòria Secall, Marquet Pasqual, Marta Elka, Miquel Àngel Vidal Pons, Miquel Bezares Portell, Miquel Cardell Santandreu, Miquel López Crespí, Nofre Pons, Oriol Jonqueres, Pere Antoni Pons, Pere Morey Cervera, Rafel Crespí Ramis, Sebastià Alzamora, Sebastià Sansó, Vicenç Calonge.

Aquests escriptors i intel·lectuals han signat un manifest de suport a Unitat per les Illes en què afirmen que la candidatura unitària "ha nascut de la il·lusió i d'una gran fe en el nostre poble. Un gran poble que creix obrint els braços a tothom, a tota la bona gent que vol ser d'aquí. Un poble que no vol reunciar, i que si van mal dades sap ajuntar esforços per alçar la veu on calgui i dir que volem continuar sent qui som, que estam cansats que ens espoliïn els recursos i la calma, que estam farts de no poder decidir el futur i que volem comandar a ca nostra". El manifest apunta que Unitat per les Illes és un "instrument de canvi en positiu a favor del nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura", front a "les iniciatives de despersonalització i banalització del nostre país".

Via: Racó Català

El Govern illenc renova la seva web i activa IllesBalears.cat

2008-03-04T10:14:00.000-08:00

El Govern de les Illes Balears va estrenar ahir el redisseny de la seva plana web, que inclou noves seccions i més dinamisme. El Govern Antich va aprofitar la commemoració del Dia de les Illes per, a més a més, anunciar que ha adoptat el domini .cat per a la plana web de l'administració balear. IllesBalears.cat des d'ara ja apunta al domini actual del Govern illenc (caib.es), tot i que en un futur aquesta redirecció deixarà d'existir.

El Govern illenc compleix així el mandat aprovat pel Parlament de les Illes Balears (que també té el puntcat) a principis d'aquesta legislatura, amb l'oposició del PP. Aquesta oposició popular al puntcat va arribar com sempre a l'entorn "mediàtic" del PP a les Illes, que inclou els nostres amics d' "El Mundo - El Dia de les Balears", habituals lectors de Racó Català, a qui relacionen sovint amb la "conspiració" catalanista que ha acabat amb l'aprovació del .CAT i amb l'adopció d'aquest domini per part de les principals administracions illenques.

Via: Racó Català

PERE SAMPOL: Finançament (Senat espanyol)

2008-03-03T10:30:00.000-08:00

Simpatitzants d'ultradreta impedeixen un acte d'ERPV a Silla

2008-03-01T12:53:00.000-08:00

Una cinquantena de simpatitzants del partit ultradretà España 2000 van impedir ahir la celebració d'un acte d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) a Silla (l'Horta Sud), amenaçant i intimidant els militants i simpatitzants d'aquesta formació que volien accedir a l'acte programat al Teatre Municipal de la localitat, mentre feien onejar banderes espanyoles i senyeres coronades. Entre la cinquantena d'ultradretans hi havia també el regidor d'España 2000 de Silla, que es va afegir als insults i a les amenaces als pocs que es van atrevir a intentar entrar al local. Els insults, "fills de puta", "catalans terroristes", o "puta zorra" (dirigits aquests a una noia), evidentment tots ells en castellà.

La policia local de Silla es va limitar a impedir l'entrada dels violents a l'edifici, però no van fer res davant els insults i les amenaces. Un cop la concentració es va haver dissolt alguns dels militants d'ERPV que s'havien dispersat per la localitat van creure prudent tornar i entrar al local. Malgrat tot l'acte es va acabar suspenent, tot i la presència del cap de llista d'ERPV per València al Congrés espanyol, Joan Barres. De fet la segons la versió de la policia allò no era una "manifestació" sinó més aviat "un acte d'opinió" d'un "grup de persones del poble".

Via: Racó Català

Posem-nos en camí...

2008-02-29T11:12:00.000-08:00

En aquest nou context d'atacs intolerables a la llengua catalana, crec convenient fer referència a molts altres atacs no tan barroers, però que dia a dia patim aquells que creiem que és normal fer ús del català com a llengua vehicular dels Països Catalans. Qui no pugui comprendre l'equivalent fet que un francès s'expressi en francès a França, pot ser té un problema. Per ventura l'única diferència és que, estranyament, la immensa part dels catalanoparlants -en la qual, gràcies a Déu, no m'incloc- tenen al·lèrgia a utilitzar la seva llengua en públic; mentre que russos, espanyols, anglesos, etc., ho fan sense vergonya. Pot ser és això, i no la nostra opressió nacional, la que ens té en les circumstàncies social-lingüístiques actuals.

Per la meva part vull fer memòria de la semblant situació que vaig patir encara no fa un any, a l'estació de Castelló; la qual, malgrat informar a mitjans com Racó Català i VilaWeb no va tenir el més mínim ressò. Sembla que calgui que la sang arribi al riu, que ens taquem amb ella, o pot ser més, que ens hi ofeguem. Aquest cas de discriminació, és present a un article a l'arxiu de Les Illes Balears sempre resistents, publicat el mes de juliol de l'any passat (2007).

Per això vull fer una crida a la denúncia automàtica d'aquests fets. Així, pos a total disposició de qui ho necessiti aquest espai, per lluitar per la salvació d'una llibertat bàsica, com és poder expressar-te en la teva llengua al teu país.

Lluís Mesana

La jutgessa absol el jove que parlà en català a la Policia sense entrar a aclarir la discriminació

2008-02-29T09:31:00.001-08:00

La mare també ha quedat lliure de culpa amb el beneplàcit del fiscal, que no ha demanat cap pena

Eduard Coll i la seva mare, Maria J. Castán, quedaren ahir absolts d’una falta de «desobediència a l’autoritat», després que la Fiscalia així ho demanàs. La jutgessa evità tota al·lusió o comentari en relació a la discriminació lingüística que patí Coll per part dels agents de la Policia Nacional que el denunciaren. El judici tengué lloc ahir a Maó. Testimonis presents en el judici apunten que la jutgessa no féu gens de cas del relat de Coll i de la seva mare, que intentaren deixar constància de la gravetat dels fets. El jove recordà que havia estat vulnerat un dels seus drets fonamentals i que, fins i tot, el cap de la comissaria on succeí tot s’hi dirigí en èuscar.

Però el tribunal respongué dient que no s’estava jutjant la llengua en què parlaven uns o altres, sinó el delicte de desobediència de què l’acusava la Policia. «Des de bon principi volien absoldre’m i, alhora, evitar depurar cap responsabilitat per l’actitud dels policies», denuncià Coll en sortir de la sala. Eduard Coll parlà en català durant tot el judici i fonts properes al cas asseguraren ahir que la jutgessa s’havia posat un poc nerviosa en veure una seixantena de persones concentrades davant els jutjats de Menorca mostrant el lema: «Xerrar sa nostra llengua no és cap delicte».

De fet, el misser que defensava Coll i Castán, Josep de Luis, no pogué agafar el vol Palma-Maó per la boira i demanà que se suspengués el judici perquè el vol s’havia cancel·lat, però la jutgessa s’hi va negar i els dos acusats foren processats. Els policies no pogueren demostrar que Coll els havia insultat, perquè era una contradicció evident tenint en compte que tot el conflicte es basava en el fet que no atengueren el jove perquè parlava en català i no l’entenien.

Més de 50 persones es concentraren ahir per donar suport als dos processats davant els jutjats de Menorca. Entre els manifestants hi havia amics i familiars de Coll, entitats de defensa de la llengua i la cultura catalanes, ONG i col·lectius juvenils i organitzacions polítiques. El conflicte que es jutjà ahir a Menorca succeí el divendres 28 de gener, quan Eduard Coll i la seva mare acudiren a una comissaria per denunciar que agents de la Policia Nacional espanyola havien tractat malament el jove per xerrar en la seva llengua. Quan arribaren a les dependències policials, es trobaren que tots els funcionaris presents, inclòs el seu cap, l’obviaren o, fins i tot, se’n rigueren.

Via: Diari de Balears

Sampol: 'PP i PSOE s'han oblidat dels joves illencs'

2008-02-29T09:24:00.001-08:00

El cap de llista de la coalició illenca Unitat per les Illes, Pere Sampol, va criticar ahir durant un acte a la UIB amb gairebe dos-cents estudiants que el PP i el PSOE "s'hagin oblidat dels joves de les Illes Balears". Sampol, acompanyat per la candidata de la Coalició al Senat espanyol, Helena Inglada, va afirmar que "en els darrers 10 anys, el preu de l'habitatge a les Illes Balears ha augmentat molt per sobre de l'increment dels salaris. En el cas dels joves, els sous estan un 10% per davall de la mitjana estatal. Això fa que els joves de les Illes Balears hagin de destinar fins a un 83% del seu sou en habitatge. Per contra, els joves d'Extremadura hi destinen la meitat, un 41,6 %. Aquesta situació és totalment injusta, i es produeix perquè en els darrers anys tant el PP com el PSOE s'han oblidat dels joves de les Illes Balears".

Unitat per les Illes proposa en matèria d'habitatge la col·laboració de l'Estat amb el govern balear mitjançant "una política de promoció pública que prioritzi la rehabilitació d'habitatges i el foment del lloguer i que faci especial atenció als sectors més desafavorits. Proposarem la creació d'un 'Pla de Xoc pel foment de l'habitatge' ". "El 30% dels habitatges acabats a l'Estat Espanyol cada any han de ser de protecció oficial, i s'ha de crear una borsa d'habitatges destinats al lloguer social. No pot ser que la mitjana d'habitatges de lloguer social de la UE sigui del 18%, o un 35% en el cas d'Holanda, i a l'Estat espanyol només un 1% dels habitatges totals siguin habitatges públics destinats al lloguer social", ha apuntat Sampol.

Helena Inglada va reivindicar també "polítiques de joventut adequades a les necessitats dels joves de les Illes Balears. Això vol dir lluitar contra la temporalitat i contra la precarietat laborals que afecten especialment els nostres joves, i lluitar contra el fracàs escolar, que a Balears és del 38% mentre al conjunt de l'Estat és del 29%. També cal incrementar les beques i les ajudes per a mobilitat als estudiants de Balears, que han de fer front a despeses directament derivades de la insularitat".

Via: Racó Català